Quines activitats extraescolars són realment imprescindibles segons la ciència? La recerca pedagògica dona pistes sobre quines són millors segon l'edat i les necessitats de l'estudiantat.
Articles on educació
Displaying 1 - 20 of 40 articles
La personalització és una de les principals aportacions de la IA. Múltiples revisions científiques confirmen el potencial d'aquesta tecnologia per a persones amb autisme.
Les evidències científiques no afecten una única universitat ni un únic grau. Cada vegada hi ha més absentisme a les universitats. La regulació no ajuda i aquest article obliga a fer autocrítica.
Les últimes dades apunten a una tendència de deterior del rendiment lector, especialment clara durant l'última dècada.
Abans d'assenyalar la intel·ligència artificial com a culpable, cal mirar la cronologia de la davallada dels resultats. Regular l'ús de la IA per a l'aprenentatge ha de permetre mantenir l'esforç d'aprendre.
El soroll a classe també amplifica les desigualtats: hi ha alumnes que necessiten més temps per a processar una explicació, altres que sempre parlen i d'uns que mai s'atreveixen a intervindre. Quines pistes dona la pedagogia sobre eixe fenomen?
Els infants són més vulnerables a la calor. Transformar la ciutat a través de les seves escoles no és una opció estètica, sinó una urgència de salut pública i de justícia ambiental.
La llei no obliga a barrejar grups, però hi ha moltes recerques que parlen dels beneficis d'aquesta iniciativa i d'altres que expliquen com passar del treball en grup a la cooperació real en classe.
El soroll escolar no és únicament una qüestió de decibels. L'acumulació de petites interrupcions transforma el ritme de tota la sessió, fa perdre l'atenció de l'alumnat i esgota el professorat.
La curiositat forma part de la manera com els infants descobreixen el món des dels primers mesos de vida. Què passa si infants d'entre 6 i 36 mesos interactuen amb una proposta sobre magnetisme?
El cervell aprèn interactuant amb el cos i l'entorn. Esport i psicomotricitat són una forma de coneixement, creativitat i construcció personal.
Combatre les falsificacions sexuals passa per conèixer què són, quins tipus hi ha, les seues conseqüències i la forma d'educar sobre elles a escola, més enllà del “no envieu fotos”.
Com parlarà el català un nen que creix als Estats Units? Sonarà com un parlant nadiu o semblarà estranger? Com són percebuts aquests parlants? La ciència comença a estudiar la influència de les llengües d'herència.
Tot i que avui poden semblar una activitat complementària, les excursions escolars tenen una llarga tradició pedagògica amb resultats evidenciats i requereixen una preparació i esforç professional poc visible.
Els adolescents necessiten ser cuidats, però alhora poden ser cuidadors de familiars de manera habitual o esporàdica. Entra en joc la responsabilitat versus la ‘parentificació’ dels més joves.
Els primers tres anys són clau per al desenvolupament del llenguatge. La recerca suggereix que, quan les pantalles interrompen la interacció entre adults i infants, es redueixen paraules, torns de conversa i oportunitats d'aprenentatge.
En quines normatives es basa l'escola inclusiva i quins són els perfils que exigeix per a ser real? L'article en fa un repàs i va més enllà per revisar quins altres factors calen per a garantir aquesta reclamació docent.
Països de tota Europa registren dades significatives d'abandonament docent. Les vagues són la punta del iceberg de la crisi d'una professió socialment imprescindible.
Diferenciar entre curiositat, bon rendiment i necessitats educatives reals exigeix més que llistes virals o etiquetes ràpides.
El model competencial implica entendre l'aprenentatge com coneixements, habilitats i actituds. Però en batxillerat tot va enfocat a les proves certificadores d'accès a la universitat. Són compatibles ambdós enfocaments.
Top contributors
-
Profesor e investigador en sociología, especializado en dinámicas sociales y educativas contemporáneas, Universitat de Lleida
-
Full professor, Université Côte d’Azur; Instituto de Investigación en Inteligencia Artificial (IIIA - CSIC)
-
Dra. Educación y Sociedad. Professora Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació, Universitat de Barcelona
-
Psicopedagoga. Psicóloga COPC 29739. Profesora Estudios de Psicología y Educación, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Professor de Ciències de l'Educació, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Professor del Departament de Ciències de l'Educació de la Universitat de Lleida, Universitat de Lleida
-
Profesor Área de Didáctica i Organización Escolar, Universitat de Lleida
-
Directora Unitat d'Igualtat, Universitat Rovira i Virgili
-
Profesor de Matemáticas, Universitat de València
-
Profesor Titular. Departamento de Psicologia Evolutiva y de la Educación, Universitat de València
-
Profesora Titular del Área de Lingüística General de la Universitat de Lleida, Universitat de Lleida
-
Catedrático en Lingüística Aplicada, Universitat de Lleida
-
Profesor del departamento de didácticas aplicadas, sección Educación Física: movimiento, motricidad, actividad física, cognición y aprendizaje, Universitat de Barcelona
-
Profesora investigadora, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Profesor Titular del Departamento de Microbiología y Ecología. Director del Máster en Biología Molecular, Celular y Genética, Universitat de València