Els resultats de PISA solen concentrar l'atenció en una xifra i en la posició que ocupa cada país en una classificació internacional. Tanmateix, per analitzar l'evolució de la comprensió lectora, resulta més rellevant observar la tendència que no pas un resultat aïllat.
I la tendència d'Espanya mereix atenció. L'any 2025, l'alumnat espanyol de 15 anys ha obtingut 451 punts en comprensió lectora, enfront dels 474 punts del 2022. Són 23 punts menys en només tres anys i 45 punts menys que el 2015, quan Espanya va assolir els 496. Es tracta, a més, del resultat més baix de tota la sèrie històrica espanyola.
Hi ha, addicionalment, una cautela metodològica que convé tenir en compte a l'hora d'interpretar aquests resultats. A Catalunya, la proporció d'alumnat exclòs dins dels centres va passar del 5,6 % el 2022 al 23,2 % el 2025, un percentatge molt superior a l'estàndard establert per PISA. Per aquest motiu, l'OCDE no presenta resultats específics per a Catalunya i adverteix que els nivells elevats d'exclusió probablement introdueixen un biaix a l'alça en els seus resultats.
La perspectiva temporal permet observar la tendència a la baixa. Espanya va obtenir 493 punts en lectura en el primer estudi PISA, realitzat l'any 2000. Des d'aleshores, els resultats han experimentat diferents oscil·lacions: 481 punts el 2003, 461 el 2006, una recuperació progressiva fins als 496 punts del 2015 i, posteriorment, un descens que situa el resultat actual en 451 punts.
No ens trobem, per tant, davant d'un descens puntual. Les dades apunten a una tendència de deteriorament del rendiment lector, especialment clara durant l'última dècada.
Una davallada de la comprensió lectora a tot Europa
Ara bé, seria un error interpretar aquest fenomen com exclusivament espanyol.
La comprensió lectora també ha empitjorat de manera significativa en múltiples països de l'OCDE. La puntuació mitjana dels països de l'organització ha passat de 489 punts el 2015 a 461 el 2025, cosa que suposa una disminució de 28 punts. A més, entre el 2018 i el 2025, 56 dels 74 països i economies amb dades comparables van experimentar un descens significatiu en lectura.
Espanya presenta un resultat especialment preocupant —451 punts, per sota de la mitjana de l'OCDE—, però forma part d'una tendència més àmplia que afecta sistemes educatius molt diferents entre si.
No es tracta únicament de preguntar-nos què està passant en el sistema educatiu espanyol, sinó també d'intentar comprendre els canvis en la relació dels adolescents amb la lectura, la informació i l'aprenentatge.
Què mesura realment PISA quan parla de comprensió lectora?
Per a PISA, la competència lectora implica comprendre, utilitzar, avaluar i reflexionar sobre els textos per assolir objectius, desenvolupar coneixements i participar en la societat. Les seves tasques no es limiten a localitzar informació: també exigeixen relacionar diferents elements, fer inferències, interpretar informació i valorar tant el contingut com la credibilitat de les fonts.
Els resultats del 2025 mostren, a més, que no tots els nivells de comprensió presenten la mateixa dificultat. A Espanya, el 68 % de l'alumnat assoleix com a mínim el nivell 2, considerat el nivell bàsic de competència lectora, mentre que només el 2 % assoleix els nivells 5 o 6, davant del 6 % de mitjana de l'OCDE.
La diferència entre tots dos extrems és important: comprendre un text i localitzar-hi informació explícita no requereix els mateixos processos que integrar informació dispersa, fer inferències o avaluar críticament allò que es llegeix.
Per tant, quan parlem d'un descens en comprensió lectora, no hauríem d'interpretar simplement que els adolescents “no saben llegir”. La dificultat pot trobar-se en nivells més complexos de la comprensió: mantenir informació rellevant, relacionar-la, inferir, avaluar i reflexionar sobre allò que s'ha llegit.
No només comprenen menys: també sembla que lligen d'altra manera
A més de disminuir el rendiment, sembla que també està canviant la manera com alguns estudiants afronten les tasques de lectura. L'OCDE identifica, a partir del comportament durant la prova, diferents perfils de lectors. Entre aquests hi ha els lectors precisos i fluids i els que llegeixen de manera ràpida, però cometen més respostes incorrectes (hasty readers). Entre el 2018 i el 2025, aquests últims van augmentar en el conjunt de l'OCDE del 6,6 % a l'11,4 %, mentre que va disminuir la proporció de lectors precisos i fluids.
Per a PISA, una lectura competent implica localitzar informació quan és suficient amb fer-ho, però també aturar-se, relacionar idees, fer inferències, revisar la pròpia interpretació i avaluar la informació quan la tasca ho requereix.
Atenció, persistència i profunditat
Explicar el descens de la comprensió lectora exigeix posar en relació els resultats PISA amb la recerca disponible sobre hàbits lectors, atenció, ús de dispositius, condicions socials i processos d'aprenentatge.
En primer lloc, els hàbits lectors estan canviant. Els adolescents continuen llegint, però cada vegada ho fan més en entorns digitals i amb finalitats diferents. La lectura de textos breus, funcionals i fragmentats conviu amb altres formes de lectura més sostinguda i de lectura per plaer. De fet, les dades del Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya contradiuen la idea que els joves no llegeixen: el 2025, el 76,9 % de les persones d'entre 14 i 24 anys va declarar que llegia llibres per oci, cosa que converteix aquest grup en el més lector d'Espanya.
En segon lloc, apareix la qüestió de l'atenció sostinguda. Comprendre un text complex requereix mantenir informació, relacionar-la, tornar enrere quan cal i dedicar temps a construir una interpretació. L'augment de respostes ràpides i incorrectes observat per PISA planteja la possibilitat que una part del problema tingui a veure amb la dificultat per mantenir aquest esforç cognitiu.
En tercer lloc, hi ha les pantalles i la lectura digital. L'evidència no permet afirmar que les pantalles siguin, per si mateixes, perjudicials. L'efecte depèn de l'ús: PISA 2025 troba diferències importants entre un ús moderat i orientat de l'aprenentatge i un ús recreatiu o excessiu durant el temps escolar.
En quant lloc, les desigualtats socioeconòmiques continuen tenint un pes important. L'entorn familiar i social condiciona les oportunitats d'accés a experiències lingüístiques, culturals i lectores enriquidores, tot i que no determina per si sol el rendiment.
En cinquè lloc, la pandèmia forma part del context i va poder intensificar les dificultats d'aprenentatge, però no explica per si sola una tendència que la mateixa OCDE detecta que va començar abans de la pandèmia en nombrosos països.
I, finalment, cal considerar la motivació, el gaudi de la lectura i la disposició a realitzar un esforç sostingut. Llegir textos complexos no sempre resulta immediat ni senzill; requereix perseverança i una relació positiva amb la lectura.
La recerca recent avala la relació entre comprensió lectora i diferents funcions executives, com ara la memòria de treball, la inhibició, la flexibilitat cognitiva i el control atencional. Una revisió sistemàtica i metaanàlisi publicada el 2026, que analitza 60 estudis i 275 mides de l'efecte, troba una associació significativa entre el funcionament executiu i el rendiment lector.
Comprendre un text complex exigeix coordinar diverses d'aquestes funcions: mantenir i actualitzar la informació rellevant, inhibir aquella que no ho és, canviar d'estratègia quan cal, sostenir l'atenció i supervisar contínuament si estem comprenent. Per això, una hipòtesi que mereix ser explorada és si part de les dificultats actuals en comprensió lectora tenen a veure amb l'esforç cognitiu que requereix sostenir i coordinar totes aquestes operacions.
Probablement no hi hagi una resposta única. La qüestió és com es combinen aquests factors i fins a quin punt estan transformant la nostra manera de llegir i d'aprendre. Els patrons observats no apunten a un únic grup ni a una única explicació; la caiguda és tan generalitzada que cap hipòtesi senzilla sembla suficient.
Potser el repte sigui garantir que els joves continuïn disposant de les condicions necessàries per llegir amb atenció, mantenir la informació, relacionar-la, qüestionar-la i construir significat a partir d'aquesta.