El recent brot de gastrointeritis que ha afectat més de 100 alumnes d'un centre educatiu valencià obliga a revisar què diu la ciència sobre la causa i els protocols de prevenció de les intoxicacions més habituals a l'escola.
Articles on col·legis
Displaying all articles
Les últimes dades apunten a una tendència de deterior del rendiment lector, especialment clara durant l'última dècada.
Abans d'assenyalar la intel·ligència artificial com a culpable, cal mirar la cronologia de la davallada dels resultats. Regular l'ús de la IA per a l'aprenentatge ha de permetre mantenir l'esforç d'aprendre.
El soroll a classe també amplifica les desigualtats: hi ha alumnes que necessiten més temps per a processar una explicació, altres que sempre parlen i d'uns que mai s'atreveixen a intervindre. Quines pistes dona la pedagogia sobre eixe fenomen?
Els infants són més vulnerables a la calor. Transformar la ciutat a través de les seves escoles no és una opció estètica, sinó una urgència de salut pública i de justícia ambiental.
El soroll escolar no és únicament una qüestió de decibels. L'acumulació de petites interrupcions transforma el ritme de tota la sessió, fa perdre l'atenció de l'alumnat i esgota el professorat.
En acabar secundària obligatòria, l'estudiantat gairebé ha tocat la Guerra Civil espanyola en l'assignatura d'Història. Com pot millorar el coneixement d'aquest episodi tan fonamental?
Atendre les altes capacitats no consisteix a donar més treball, sinó a oferir oportunitats d'aprenentatge més profundes, flexibles i significatives. Aquest article ofereix algunes.
Lluny de ser una simple ordre tècnica, el ‘prompt’ té una estructura, unes finalitats comunicatives i unes convencions pròpies. Un estudi explica com podria utilitzar-se per ensenyar els infants a escriure en diferents registres.
L'ampliació del temps de pati a 40 minuts a una escola de Barcelona obri un debat: és aquesta pausa un temps que queda fora de l'aprenentatge? L'autora en fa una anàlisi psicopedagògica del temps d'esbarjo.
Reaccionen igual tots els centres escolars davant d'una avaluació externa? Tres recerques donen resposta a la influència que tenen les proves externes en les dinàmiques de mestres o en el pes de les diferents assignatures.
Top contributors
-
Profesor e investigador en sociología, especializado en dinámicas sociales y educativas contemporáneas, Universitat de Lleida
-
Psicopedagoga. Psicóloga COPC 29739. Profesora Estudios de Psicología y Educación, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Professora i investigadora en llengua i literatura. Especialista en recepció literària i escriptura amb IA, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Professora i investigadora en llengua i literatura. Especialista en gèneres literaris populars i escriptura amb IA, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Dra. Educación y Sociedad. Professora Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació, Universitat de Barcelona
-
Profesora Asociada. Facultad de Economía y Empresa. UOC - Universitat Oberta de Catalunya, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Profesora Agregada. Facultad de Psicología y Ciencias de la Educación. Universitat Oberta de Catalunya, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Full professor, Université Côte d’Azur; Instituto de Investigación en Inteligencia Artificial (IIIA - CSIC)
-
Assistant Professor, Faculty of Health Sciences, Universitat Oberta de Catalunya (UOC), UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Profesora Estudios de Ciencias de la Salud, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Profesor de Didáctica de las Ciencias Sociales, Universitat de València
-
Professora dels Estudis de Ciències de la Salut, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Professor de Ciències de l'Educació, UOC - Universitat Oberta de Catalunya