Quin diagnòstic fa la ciència de la situació real del dia a dia del personal docent i de la repercussió sobre l'aprenentatge de l'alumnat? I quines solucions pot proposar l'acadèmia, amb la recerca a la mà?
Articles on educació
Displaying 21 - 40 of 40 articles
Les emocions negatives associades a la pressa (angoixa, frustració, sensació de no arribar) tenen un impacte directe en la capacitat de transferir coneixements dels docents i, com repasa aquest article, també en la memòria de treball i l'atenció de l'alumnat.
Per què arriscar-se a falsos positius o falsos negatius, si en cap dels dos casos estem assegurant l'aprenentatge?
Atendre les altes capacitats no consisteix a donar més treball, sinó a oferir oportunitats d'aprenentatge més profundes, flexibles i significatives. Aquest article ofereix algunes.
L’Agència Europea de Medi Ambient ha publicat un informe que adverteix que milers de xiquets i xiquetes a Europa presenten dificultats de lectura i de comportament a causa del soroll. Què diu la ciència i quines solucions aporta?
La literatura reflecteix patrons culturals profunds sobre la manera com les societats entenen el món. La literacitat ecocrítica estudia ara quines obres arriben als lectors, en quins contextos es llegeixen i com poden influir en el planeta.
Lluny de ser una simple ordre tècnica, el ‘prompt’ té una estructura, unes finalitats comunicatives i unes convencions pròpies. Un estudi explica com podria utilitzar-se per ensenyar els infants a escriure en diferents registres.
L'ampliació del temps de pati a 40 minuts a una escola de Barcelona obri un debat: és aquesta pausa un temps que queda fora de l'aprenentatge? L'autora en fa una anàlisi psicopedagògica del temps d'esbarjo.
Les interaccions socials són insubstituïbles per estimular el pensament infantil. Aquest article fa una anàlisi de com la connexió, l'estima i la imitació dels altres fa que els infants desenvolupen el seu cervell.
Reaccionen igual tots els centres escolars davant d'una avaluació externa? Tres recerques donen resposta a la influència que tenen les proves externes en les dinàmiques de mestres o en el pes de les diferents assignatures.
L'educació de 0-3 anys és una etapa decisiva, sovint poc regulada, que també cerca el seu espai al debat públic. Aquesta proposta de nova legislació crescuda a les escoles bressols explica les seves necessitats.
La IA irromp també a l'educació més primerenca i pot ser utilitzada com una substituta total de pensament o com una provocadora de la creativitat.
La manipulació d'objectes reals i variats és el que necessita un nadó per a desenvolupar les seves funcions executives. Goldschmied i la seva proposta és especialment rellevat davant el recurs de la pantalla.
Salvaguardar el ric patrimoni de la diversitat lingüística d'Europa és un objectiu primordial del programa Erasmus, que potser les universitats obliden en algunes ocasions.
La resistència als antibiòtics és una gran amenaça per a la salut global. A la Universitat de València estan decidits a combatre-la reinventant la formació en microbiologia i innovant en docència.
L'adolescència no posa a prova només els fills, sinó també els pares. Acompanyar sense controlar, escoltar sense jutjar i mantindre l'afecte en el conflicte són els ciments d'una criança acompanyant.
No sempre s'aprèn millor altra llengua usant-la obligatòriament per tot: recórrer a la llengua materna pot ajudar a aprendre millor.
Utilitzar eines digitals a l'aula obliga a una revisió profunda dels seus defectes en molts àmbits i una planificació molt cuidada i consensuada.
Canviar l'enfocament de l'ensenyança de les matemàtiques pot portar a una millor relació amb l'assignatura i una millor autopercepció dels estudiants, així com a reduir el biaix de gènere.
Molts joves donen per fet que la igualtat entre homes i dones ja s'ha aconseguit. Com transmetre'ls que el feminisme té reptes pendents i que ambdòs sexes poden beneficiar-se d'ells?
Top contributors
-
Profesor e investigador en sociología, especializado en dinámicas sociales y educativas contemporáneas, Universitat de Lleida
-
Full professor, Université Côte d’Azur; Instituto de Investigación en Inteligencia Artificial (IIIA - CSIC)
-
Dra. Educación y Sociedad. Professora Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació, Universitat de Barcelona
-
Psicopedagoga. Psicóloga COPC 29739. Profesora Estudios de Psicología y Educación, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Professor de Ciències de l'Educació, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Professor del Departament de Ciències de l'Educació de la Universitat de Lleida, Universitat de Lleida
-
Profesor Área de Didáctica i Organización Escolar, Universitat de Lleida
-
Directora Unitat d'Igualtat, Universitat Rovira i Virgili
-
Profesor de Matemáticas, Universitat de València
-
Profesor Titular. Departamento de Psicologia Evolutiva y de la Educación, Universitat de València
-
Profesora Titular del Área de Lingüística General de la Universitat de Lleida, Universitat de Lleida
-
Catedrático en Lingüística Aplicada, Universitat de Lleida
-
Profesor del departamento de didácticas aplicadas, sección Educación Física: movimiento, motricidad, actividad física, cognición y aprendizaje, Universitat de Barcelona
-
Profesora investigadora, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Profesor Titular del Departamento de Microbiología y Ecología. Director del Máster en Biología Molecular, Celular y Genética, Universitat de València