Abans d'assenyalar la intel·ligència artificial com a culpable, cal mirar la cronologia de la davallada dels resultats. Regular l'ús de la IA per a l'aprenentatge ha de permetre mantenir l'esforç d'aprendre.
Articles on benestardigital
Displaying all articles
Combatre les falsificacions sexuals passa per conèixer què són, quins tipus hi ha, les seues conseqüències i la forma d'educar sobre elles a escola, més enllà del “no envieu fotos”.
El joc durant les vacances era sinònim d'imaginació lliure, però la irrupció de les pantalles està modelant el cervell de les noves generacions.
Els primers tres anys són clau per al desenvolupament del llenguatge. La recerca suggereix que, quan les pantalles interrompen la interacció entre adults i infants, es redueixen paraules, torns de conversa i oportunitats d'aprenentatge.
Una revisió recent de 100 estudis científics ens descobreix que la nostra vida digital està alterant profundament el nostre benestar emocional.
Les interaccions socials són insubstituïbles per estimular el pensament infantil. Aquest article fa una anàlisi de com la connexió, l'estima i la imitació dels altres fa que els infants desenvolupen el seu cervell.
La IA irromp també a l'educació més primerenca i pot ser utilitzada com una substituta total de pensament o com una provocadora de la creativitat.
La manipulació d'objectes reals i variats és el que necessita un nadó per a desenvolupar les seves funcions executives. Goldschmied i la seva proposta és especialment rellevat davant el recurs de la pantalla.
Quan el procés d'addicció ha començat, no sempre és possible retirar l'accés d'un nen als videojocs, sobretot quan es dona una escalada d'agressivitat o quan ho hem intentant vàries vegades sense aconseguir-ho.
La discussió sobre limitar l'edat d'accés a les xarxes socials ha posat de nou al centre del debat una pregunta incòmoda: qui protegeix de veres xiquets, xiquetes i adolescents a internet?
El cervell adolescent necessita temps, acompanyament, experiències regulades i vincles reals per desenvolupar plenament la seva capacitat d'autoregulació davant les xarxes.
Top contributors
-
Investigador postdoctoral i professor de l'àrea de fisiologia, Universitat de les Illes Balears
-
Predoc del Laboratorio de Neurofisiología., Universitat de les Illes Balears
-
Estudiante Predoctoral en el Laboratorio de Neurofisiología, Universitat de les Illes Balears
-
Predoc en el Área de Neurociencias, Universitat de les Illes Balears
-
Profesor Titular. Departamento de Psicologia Evolutiva y de la Educación, Universitat de València
-
Profesor e investigador de la Sección de Genética Biomédica, Evolutiva y del Desarrollo. Director de la Cátedra de Neuroeducación UB-EDU1st, Universitat de Barcelona
-
Profesor de Derecho Constitucional. Director de la Cátedra de Privacidad y Transformación Digital, Universitat de València
-
Doctora en Psicología. Psicóloga Clínica responsable de la Unidad de Adicciones Comportamentales de la Fundació Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. Profesora asociada de la UVic-UCC., Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Profesor del departamento de didácticas aplicadas, sección Educación Física: movimiento, motricidad, actividad física, cognición y aprendizaje, Universitat de Barcelona
-
Professor investigador de la Universitat Oberta de Catalunya, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Profesora investigadora, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Doctora en Psicologia. Àrea de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Profesor de marketing y dirección de empresas, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Profesora investigadora de liderazgo y psicología organizacional., Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Investigador de psicología, psicología del trabajo, liderazgo y RRHH. Profesor de dirección de empresas, liderazgo y estrategia de RRHH. Universidad Internacional de la Rioja (UNIR).