En quines normatives es basa l'escola inclusiva i quins són els perfils que exigeix per a ser real? L'article en fa un repàs i va més enllà per revisar quins altres factors calen per a garantir aquesta reclamació docent.
Articles on educació-laconversa
Displaying all articles
Diferenciar entre curiositat, bon rendiment i necessitats educatives reals exigeix més que llistes virals o etiquetes ràpides.
El model competencial implica entendre l'aprenentatge com coneixements, habilitats i actituds. Però en batxillerat tot va enfocat a les proves certificadores d'accès a la universitat. Són compatibles ambdós enfocaments.
Quin diagnòstic fa la ciència de la situació real del dia a dia del personal docent i de la repercussió sobre l'aprenentatge de l'alumnat? I quines solucions pot proposar l'acadèmia, amb la recerca a la mà?
Les emocions negatives associades a la pressa (angoixa, frustració, sensació de no arribar) tenen un impacte directe en la capacitat de transferir coneixements dels docents i, com repasa aquest article, també en la memòria de treball i l'atenció de l'alumnat.
Per què arriscar-se a falsos positius o falsos negatius, si en cap dels dos casos estem assegurant l'aprenentatge?
Atendre les altes capacitats no consisteix a donar més treball, sinó a oferir oportunitats d'aprenentatge més profundes, flexibles i significatives. Aquest article ofereix algunes.
Lluny de ser una simple ordre tècnica, el ‘prompt’ té una estructura, unes finalitats comunicatives i unes convencions pròpies. Un estudi explica com podria utilitzar-se per ensenyar els infants a escriure en diferents registres.
L'ampliació del temps de pati a 40 minuts a una escola de Barcelona obri un debat: és aquesta pausa un temps que queda fora de l'aprenentatge? L'autora en fa una anàlisi psicopedagògica del temps d'esbarjo.
Les interaccions socials són insubstituïbles per estimular el pensament infantil. Aquest article fa una anàlisi de com la connexió, l'estima i la imitació dels altres fa que els infants desenvolupen el seu cervell.
Reaccionen igual tots els centres escolars davant d'una avaluació externa? Tres recerques donen resposta a la influència que tenen les proves externes en les dinàmiques de mestres o en el pes de les diferents assignatures.
L'educació de 0-3 anys és una etapa decisiva, sovint poc regulada, que també cerca el seu espai al debat públic. Aquesta proposta de nova legislació crescuda a les escoles bressols explica les seves necessitats.
La IA irromp també a l'educació més primerenca i pot ser utilitzada com una substituta total de pensament o com una provocadora de la creativitat.
La manipulació d'objectes reals i variats és el que necessita un nadó per a desenvolupar les seves funcions executives. Goldschmied i la seva proposta és especialment rellevat davant el recurs de la pantalla.
Salvaguardar el ric patrimoni de la diversitat lingüística d'Europa és un objectiu primordial del programa Erasmus, que potser les universitats obliden en algunes ocasions.
L'adolescència no posa a prova només els fills, sinó també els pares. Acompanyar sense controlar, escoltar sense jutjar i mantindre l'afecte en el conflicte són els ciments d'una criança acompanyant.
No sempre s'aprèn millor altra llengua usant-la obligatòriament per tot: recórrer a la llengua materna pot ajudar a aprendre millor.
Utilitzar eines digitals a l'aula obliga a una revisió profunda dels seus defectes en molts àmbits i una planificació molt cuidada i consensuada.
Canviar l'enfocament de l'ensenyança de les matemàtiques pot portar a una millor relació amb l'assignatura i una millor autopercepció dels estudiants, així com a reduir el biaix de gènere.
Molts joves donen per fet que la igualtat entre homes i dones ja s'ha aconseguit. Com transmetre'ls que el feminisme té reptes pendents i que ambdòs sexes poden beneficiar-se d'ells?
Top contributors
-
Dra. Educación y Sociedad. Professora Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació, Universitat de Barcelona
-
Professor de Ciències de l'Educació, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Profesora Doctora - Educación Infantil - Pedagogia de la Primera Infancia, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Psicopedagoga. Psicóloga COPC 29739. Profesora Estudios de Psicología y Educación, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Doctora en Psicologia. Àrea de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Professora de Psicopedagogia de la primerra infància (0-6 anys). Formació Montessori, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Profesor del departamento de didácticas aplicadas, sección Educación Física: movimiento, motricidad, actividad física, cognición y aprendizaje, Universitat de Barcelona
-
Profesora investigadora, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Profesora Titular del Área de Lingüística General de la Universitat de Lleida, Universitat de Lleida
-
Professor investigador de la Universitat Oberta de Catalunya, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Catedrático en Lingüística Aplicada, Universitat de Lleida
-
Profesor e investigador en sociología, especializado en dinámicas sociales y educativas contemporáneas, Universitat de Lleida
-
Directora Unitat d'Igualtat, Universitat Rovira i Virgili
-
Dean, Universitat Internacional de Catalunya
-
Doctora en educación, profesora de la Universidad de Vic y directora de las Escuelas Infantiles Municipales de Vic, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya