Articles on aprenentatge
Displaying all articles
Quines activitats extraescolars són realment imprescindibles segons la ciència? La recerca pedagògica dona pistes sobre quines són millors segon l'edat i les necessitats de l'estudiantat.
La personalització és una de les principals aportacions de la IA. Múltiples revisions científiques confirmen el potencial d'aquesta tecnologia per a persones amb autisme.
Les evidències científiques no afecten una única universitat ni un únic grau. Cada vegada hi ha més absentisme a les universitats. La regulació no ajuda i aquest article obliga a fer autocrítica.
Les últimes dades apunten a una tendència de deterior del rendiment lector, especialment clara durant l'última dècada.
El soroll a classe també amplifica les desigualtats: hi ha alumnes que necessiten més temps per a processar una explicació, altres que sempre parlen i d'uns que mai s'atreveixen a intervindre. Quines pistes dona la pedagogia sobre eixe fenomen?
Els infants són més vulnerables a la calor. Transformar la ciutat a través de les seves escoles no és una opció estètica, sinó una urgència de salut pública i de justícia ambiental.
La curiositat forma part de la manera com els infants descobreixen el món des dels primers mesos de vida. Què passa si infants d'entre 6 i 36 mesos interactuen amb una proposta sobre magnetisme?
En acabar secundària obligatòria, l'estudiantat gairebé ha tocat la Guerra Civil espanyola en l'assignatura d'Història. Com pot millorar el coneixement d'aquest episodi tan fonamental?
Identificar les emocions, posar-les nom, comprendre-les i gestionar la seua expressió no és fàcil per als infants amb dislèxia, discalcúlia i TDL. La recerca comença a centrar-se a identificar les causes i donar solucions.
Com parlarà el català un nen que creix als Estats Units? Sonarà com un parlant nadiu o semblarà estranger? Com són percebuts aquests parlants? La ciència comença a estudiar la influència de les llengües d'herència.
Els primers tres anys són clau per al desenvolupament del llenguatge. La recerca suggereix que, quan les pantalles interrompen la interacció entre adults i infants, es redueixen paraules, torns de conversa i oportunitats d'aprenentatge.
Diferenciar entre curiositat, bon rendiment i necessitats educatives reals exigeix més que llistes virals o etiquetes ràpides.
Per què arriscar-se a falsos positius o falsos negatius, si en cap dels dos casos estem assegurant l'aprenentatge?
Imitar alguns trets cognitius associats a la neurodiversitat, com l'hiperfocus, la memòria selectiva o una alta sensibilitat als detalls podria ser el camí per tindre sistemes d'IA més flexibles i creatius.
Relacionem l'esquizofrènia amb al·lucinacions i deliris i no amb problemes cognitius. Aquests, però, en són bàsics i afecten persones com Joan, que té esquizofrènia, durant tota la seua vida.














