Milers de tipus de cèlules i milions d'interconnexions. Fer un atles del nostre cervell sembla una misió impossible. Els neurocientífics s'apropen cada vegada més. Com s'estudia el cervell i com això ens ajuda quan anem a l'hospital?
Articles on salut
Displaying 41 - 60 of 68 articles
Ser mare i tenir el diagnòstic d'autisme són dos realitats que, per a moltes, han aparegut alhora. De nenes no les havien diagnosticades i ara es veuen reflectides en el seu fill autista. La ciència, però, comença a escoltar el seu relat.
Amb l'arribada del bon temps, convidem a la cistella de pícnic múltiples patògens que hem de tenir en compte. Cadascun d'ells té un tractament diferent i aquest article en fa un repàs.
El nostre cos està fet de moltes parts unides entre elles, com si fos un robot flexible. Quan aquest mecanisme falla, es nota en la manera de caminar. L'estudi científic de la marxa explica el que està passant dins del cos.
L'esperança de vida de les persones amb síndrome de Down ha pujat fins als 60 anys i això revela que, quan envelleixen, la majoria d'elles han d'afrontar una malaltia degenerativa semblant a l'Alzheimer.
Quan es parla de distància als serveis sanitaris, es pensa en quilòmetres en línia recta. Aquesta nova metodologia calcula el temps real de camí als hospitals espanyols. Quasi 800 000 persones estan a més d'una hora.
Relacionem l'esquizofrènia amb al·lucinacions i deliris i no amb problemes cognitius. Aquests, però, en són bàsics i afecten persones com Joan, que té esquizofrènia, durant tota la seua vida.
La mascletà no sols és escoltar, és una experiència que també es nota al pit, a la pell, als ossos. Què experimenten científicament els nostres òrgans en escoltar-la? I els de les nostres mascotes?
En l'era digital, la salut mental es veu alterada davant d'un ús excessiu dels mitjans tecnològics amb fins laborals. Les empreses han de actuar urgentment i avaluar nous riscos laborals.
La pel·lícula ‘Sorda’ ha posat rostre a una experiència que les investigacions porten anys documentant en silenci: les dones sordes enfronten barreres estructurals durant l'embaràs, el part i el puerperi.
La manipulació d'objectes reals i variats és el que necessita un nadó per a desenvolupar les seves funcions executives. Goldschmied i la seva proposta és especialment rellevat davant el recurs de la pantalla.
Quan el procés d'addicció ha començat, no sempre és possible retirar l'accés d'un nen als videojocs, sobretot quan es dona una escalada d'agressivitat o quan ho hem intentant vàries vegades sense aconseguir-ho.
Estudis recents revelen que l'acumulació de cèl·lules senescents podria ser una de les claus de per què l'obesitat aviva el càncer com el vent un incendi. Aquest article explica per què.
La resistència als antibiòtics és una gran amenaça per a la salut global. A la Universitat de València estan decidits a combatre-la reinventant la formació en microbiologia i innovant en docència.
La microinflamació és un desgast silenciós que esgota. Una dieta antiinflamatòria basada en la ciència pot protegir i frenar l'estrès, però és necessari tindre en compte la base científica d'aquesta ‘moda’.
Els psicofàrmacs sovint es presenten com la via més ràpida per alleujar depressió, ansietat o altres trastorns. Tanmateix, no funcionen igual per a tothom. Entendre per què pot ser l'inici de la solució.
La convivència amb fills adults (però no filles) té un efecte negatiu sobre les mares, que experimenten un important empitjorament del seu benestar. Els autors d'aquesta investigació expliquen per què.
La dieta mediterrànea produeix efectes que van molt més enllà d'aprimar-se: una reacció en cadena per a la salut que aquest estudi explica com funciona pels pacients amb malaltia de fetge gras.
Utilitzar eines digitals a l'aula obliga a una revisió profunda dels seus defectes en molts àmbits i una planificació molt cuidada i consensuada.
L'obesitat no és una fallada de la voluntat, com està estigmatitzada socialment, ni un problema individual: és una malaltia amb arrels complexes en un cervell adaptat a sobreviure en l'escassetat.
Top contributors
-
Profesor de Ciencias de la Salud, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Professora universitària i investigadora en autisme, Universitat Jaume I
-
Full professor, Université Côte d’Azur; Instituto de Investigación en Inteligencia Artificial (IIIA - CSIC)
-
Doctora en Psicologia, Universitat Jaume I
-
Doctora en Psicologia i Màster en Psicologia de l'Esport (UAB) especialista en rendiment i benestar humà i esportiu.Professora de Psicologia del rendiment (CAFE) i Psicologia de l'Esport (Psicologia). Membre del Grup de recerca SEaHM. Col·laboradora del Centre d'Estudis en Esport i Activitat Física (CEEAF) de la UVic-UCC, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Profesor Titular. Dpto. de Medicina Preventiva y Salud Pública (UV). Investigador emérito-Unid. Mixta Investigación Enfermedades Raras FISABIO-UVEG. CIBER Epidemiología y Salud Pública, Universitat de València
-
Catedrático de Física aplicada especializado en Acústica, Universitat Politècnica de València
-
Professora Lectora, Universitat de Barcelona
-
Catedràtica d'Universitat en Psicobiologia, Universitat Jaume I
-
Profesora Lectora en Grado en Enfermería, Universitat Rovira i Virgili
-
Doctora en Psicologia, Universitat Jaume I
-
Dr. en informática y profesor en la Universitat Politècnica de València, Universitat Politècnica de València
-
Profesora Titular de Universidad, área de Fisioterapia, Universitat de les Illes Balears
-
Investigador postdoctoral en Química Analítica, Universitat de les Illes Balears
-
Investigador Ramón y Cajal especialitzat en recerca biomèdica computacional, Universitat de Barcelona