La ciència va entrar a la cuina d’elBulli, però la seva gran revolució va ser convertir-la en una eina per crear un llenguatge propi. L'article analitza les principals tècniques procedents de la gastronomia molecular.
Articles on gastronomia
Displaying all articles
Una recerca científica demostra com productes gastronòmics aparentment senzills es revaloritzen en afegir aquest fong negre molt difícil d'aconseguir i propi només de certes regions.
El gelat artesanal perfecte és el resultat de combinar un cert domini de la fisicoquímica col·loidal, l'ús d'ingredients de qualitat i el control dels processos d'elaboració.
Factors com el dèficit de sodi, l'olor de la mar, el record d'altres estius… influeixen en aquesta tendència, però no hem d'oblidar que consumir un excés de sal pot passar factura a la nostra salut.
La mateixa propietat que fa que el xocolate es fonga a la boca, provoca que ho faça també en una motxilla. La ciència ha desenvolupat múltiples estratègies per a aconseguir xocolate que amb la calor no perda consistència.
Els llegums són fonamentals per a la salut, però també és important saber com combinar-los i quins beneficis aporten en cada cas per a passar de manera adequada de la teoria a la pràctica.
Repasar d'on ve allò que mengem, a qui sosté, quin paisatge afavoreix, quins residus genera i quina cultura manté viva no significa convertir cada àpat en un examen moral, però sí pot ampliar la mirada.
El cremaet, una de les icones més distintives de l’esmorzar valencià, és una combinació fascinant de química, física i cultura popular. Aconseguir les proporcions exactes per a un cremaet estètic i saludable és cosa de ciència.
Cabernet Sauvignon (raïm negre) és el fill directe de dos progenitors molt estimats també: Cabernet franc (raïm negre) i Sauvignon blanc (raïm blanc). Les eines de la genètica forense permeten fer un rastreig de l'origen de qualsevol vi.
Els canvis ambientals es tradueixen en modificacions concretes del que mengem. Aquesta anàlisi fa un repàs de les espècies que l'escalfament global està portant a la nostra taula i les que podrien canviar.
La forma de produir-lo, de transmetre les receptes o de menjar el formatge parla de generacions, cultures i països. Més enllà d'un aliment, el formatge esdevé un mirall de com som i la ciència ho demostra.
Els restaurants són ambaixadors de la identitat local perquè serveixen de pont entre la riquesa gastronòmica (cultural i de producte) d'un lloc i els seus consumidors i visitants.
La televisió és una de les plataformes més antigues i efectives per presentar aliments, però com afecta els restaurants esta exposició? Este anàlisi del programa ‘Joc de cartes’ (TV3) ho explica.
Top contributors
-
Lector Profesor. Department of Economics and Business, Universitat de Lleida
-
Catedrático de Nutrición y Bromatología del Departamento de Medicina Preventiva y Salud Pública, Universitat de València
-
Departamento de Empresa, Universitat de Girona
-
Professora substituta Àrea de Botànica, Universitat de Girona
-
Investigadora predoctoral i professora substituta a l’àrea de Zoologia, Universitat de Girona
-
Profesora Catedrática de Genética, Universitat de Barcelona
-
Investigadora de l'Institut Universitari de Recerca en Salut (IURS), Universitat d’Andorra
-
Profesora de Tecnologìa de los Alimentos, Universitat de València
-
Profesor Titular de Universidad (Nutrición y Bromatología), Universidad de Alicante
-
Catedrático de Química Analítica, Universidad de Alicante
-
Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular i investigador de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (Universitat de València-CSIC), Universitat de València
-
Técnica Investigación (Servei Central de Suport a la Investigació Experimental-SCSIE), Universitat de València
-
Técnico medio de investigación de la Facultad de Química de Valencia, Universitat de València