La nova pel·lícula de Steven Spielberg serveix d'excusa per a parlar del paper que han tingut els extraterrestres en la ficció cinematogràfica.
Articles on cultura-laconversa
Displaying 1 - 20 of 21 articles
En l'obra de Gaudí sempre hi ha parts invisibles per al públic que constitueixen espais realment màgics, els quals no es van concebre per ser visitats, però que donen sentit a tota la seva arquitectura.
Mirar la Sagrada Família des de les matemàtiques és un exercici fascinant que repassa els poliedres, els divisors, les hipèrboles i, sobretot, els tres números clau amagats en tots els racons del temple.
Des de Barcino, la relació de Barcelona amb la mar Mediterrània ha sigut simbiòtica.
Quan es parla de danses d'arrel sovint ens ve al cap alguna cosa antiga, però hi ha exemples de com poder modificar i crear noves tradicions i fer-les conviure amb la cultura més contemporània.
La música i la sala són un únic instrument, sobretot en el cas de l'òpera. Els músics han de tenir en compte la física del so per evitar frustracions i portar el treball de l'estudi a la sala amb èxit.
Encara que Cadaqués és una de les viles més representades en el paisatgisme català, va ser Pier Maria Baldi el primer a plasmar la bellesa i la singularitat del seu paisatge.
Ara fa quaranta anys de l’accident nuclear de Txernòbil, revisem l'obra de la premi nobel de literatura Svetlana Alexiévich.
De ‘La núvia de Frankenstein’ a la revolucionària ‘Poor things’. El cinema està esquitxat de dones autòmates, nines i veus artificials que en els últims anys s'han rebel·lat contra els seus creadors.
Per a les persones amb dislèxia fonològica, les paraules que entren per l'oïda són més comprensibles que les que arriben només pels ulls. Poden arribar a gaudir d'un bon llibre?
El cremaet, una de les icones més distintives de l’esmorzar valencià, és una combinació fascinant de química, física i cultura popular. Aconseguir les proporcions exactes per a un cremaet estètic i saludable és cosa de ciència.
La literatura reflecteix patrons culturals profunds sobre la manera com les societats entenen el món. La literacitat ecocrítica estudia ara quines obres arriben als lectors, en quins contextos es llegeixen i com poden influir en el planeta.
Cabernet Sauvignon (raïm negre) és el fill directe de dos progenitors molt estimats també: Cabernet franc (raïm negre) i Sauvignon blanc (raïm blanc). Les eines de la genètica forense permeten fer un rastreig de l'origen de qualsevol vi.
Catxerulos, estels. Semblen ximples, però no ho són. Darrere del seu vol hi ha un delicat equilibri de forces que hui s'estudia no només per curiositat, sinó també per les seues aplicacions en energia i transport.
A més del pa i el vi citats explícitament pels evangelistes, altres aliments podrien haver format part del sopar més famós de la història.
Quins models de masculinitat produeix l’esport professional, també en la intimitat entre homes? La sèrie ‘Més que rivals’ mostra situacions que la sociologia de l'esport ha estudiat i descrit.
El cel·luloide és una història de llums i foscors. Al segle XIX, aquest primer termoplàstic va esdevenir la solució a les boles de billar, va donar un respir als elefants i va fer esclatar la indústria del cinema.
La forma de produir-lo, de transmetre les receptes o de menjar el formatge parla de generacions, cultures i països. Més enllà d'un aliment, el formatge esdevé un mirall de com som i la ciència ho demostra.
L'estrena de ‘Hamnet’, l'adaptació de la novel·la de Maggie O'Farrell, serveix per a revisar com es tracta en ambdues obres el dol per la mort d'un nen.
Una investigació valenciana desenvolupa models per a previndre la saturació en monuments amb alta afluència i així protegir-los.
Top contributors
-
Departamento de Empresa, Universitat de Girona
-
Professor lector, Secció d'Estudis Eslaus, Departament de Llengües i Literatures Modernes, Universitat de Barcelona
-
Profesora del Departamento de Ciencias de la Comunicación de la Universitat Jaume I, Universitat Jaume I
-
Profesora de didáctica de la lengua y la literatura, Universitat Internacional de Catalunya
-
Profesora Titular de Universidad (Filosofía), Universitat Jaume I
-
Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular i investigador de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (Universitat de València-CSIC), Universitat de València
-
Profesora Catedrática de Genética, Universitat de Barcelona
-
Profesora ayudante doctor en Depto. Psicología Evolutiva y de la Educación, Universitat de València
-
Profesora Ayudante Doctor. Departamento de Psicología Evolutiva y de la Educación. Miembro de ERI-Lectura, Universitat de València, Universitat de València
-
Professor Titular de Comunicació Audiovisual, Universitat Jaume I
-
Catedrático de Nutrición y Bromatología del Departamento de Medicina Preventiva y Salud Pública, Universitat de València
-
Catedrático de Ingeniería Aeroespacial, Universitat Politècnica de València
-
Professor
-
catedrática de universidad, Universitat Politècnica de València
-
Doctoranda de Traducción, Género y Estudios Culturales en Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya