L'estudi dels sediments de l'Albufera demostra científicament que la llacuna ha sigut un sistema salobre durant mil·lennis. Sense la gestió artificial de les comportes al mar, el cultiu de l'arròs seria inviable, però el canvi climàtic està canviant la situació.
Articles on Mediterrani
Displaying all articles
Les platges tenen mecanismes naturals per autoregular la seva amplada: la sorra, les marees, la direcció de les onades i els temporals són fonamentals, però l'activitat humana també influeix.
La microbiota marina és fonamental per a mantenir la qualitat de l'aigua, però amb l'escalfament, s'obri la porta a nous microorganismes. Tanmateix, la sal del Mediterrani és un escut natural.
L'estudi de la migració del rorqual comú, que a més a més viu la major part del temps submergit, no és senzill, però explica per què estem albirant tants exemplars aquestes setmanes a prop de la costa mediterrània.
Des de Barcino, la relació de Barcelona amb la mar Mediterrània ha sigut simbiòtica.
Donar resposta a la calor extrema és, en última instància, una opotunitat per a redefinir el nostre model urbà i fer-lo més humà, més verd i més resilient.
Cabernet Sauvignon (raïm negre) és el fill directe de dos progenitors molt estimats també: Cabernet franc (raïm negre) i Sauvignon blanc (raïm blanc). Les eines de la genètica forense permeten fer un rastreig de l'origen de qualsevol vi.
Els canvis ambientals es tradueixen en modificacions concretes del que mengem. Aquesta anàlisi fa un repàs de les espècies que l'escalfament global està portant a la nostra taula i les que podrien canviar.
Els pantans estan ara al màxim de capacitat, però el clima mediterrani es caracteritza per períodes de pluja abundant i alta sequera. La ciència aprofita el moment dolç de l'aigua per a desenvolupar eines de repartiment.
Un dia sembla roja, altra negra i altra té l'aigua clara. Què estan explicant els colors de l'aigua de l'Albufera i d'altres llacunes mediterrànies del canvi climàtic, la seva fauna i el seu futur?
Les tasques de conservació de les prades de ‘Posidonia oceanica’ no garanteixen que l'ecosistema es recupere, segons un estudi a Eivissa, on les poblacions de peixos es resisteixen a la contaminació de les aigües de la mar.
Top contributors
-
Posdoctoral Researcher, Universitat de València
-
Predoctoral Researcher, Universitat de València
-
Profesor de Ecología, Universitat de València
-
Investigadora No Doctora PIF, Universitat de València
-
Associate professor, Universitat Jaume I
-
Estudiante de máster, Stockholm University
-
Investigador postdoctoral en Microbiología, Universitat de València
-
Professora titular, Universitat Rovira i Virgili
-
Investigadora predoctoral i professora substituta a l’àrea de Zoologia, Universitat de Girona
-
Professora substituta Àrea de Botànica, Universitat de Girona
-
Catedrático de Universidad, área de Zoología, Universitat Politècnica de València
-
Profesor Permanente Laboral en el Departamento de Urbanismo, Universitat Politècnica de València
-
Profesor Adjunto. Doctor en Historia, Universitat Internacional de Catalunya
-
Catedràtic emèrit de Física, Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech
-
Investigadora en dinámica de playas, Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech