La història mostra com les societats del passat van afrontar sequeres, inundacions i pedregades, i què en podem aprendre avui si fem memòria del risc.
Articles on societat
Displaying 1 - 20 of 25 articles
La festa major de la Mercè ja no és celebra en nits que refresquen. El canvi climàtic ha pujat les temperatures i una nova recerca demostra que la sensació de calor dels diables, encara que estem a setembre, està en valors de risc.
La geografia ha tingut un paper fonamental en la distribució de la diversitat genètica. Però, fins a quin punt fires, festes, bisbats i altres fronteres socials creades pels humans també han deixat una empremta detectable en el nostre ADN?
L'evidència mostra beneficis reals, però no pot servir d'excusa per a no invertir en els vincles que de veres protegeixen: la presència d'altre ésser humà.
La sociologia ha estudiat sovint aquests moments en què la vida ordinària queda interrompuda i apareixen formes intenses, encara que breus, de vida comunitària.
Com parlarà el català un nen que creix als Estats Units? Sonarà com un parlant nadiu o semblarà estranger? Com són percebuts aquests parlants? La ciència comença a estudiar la influència de les llengües d'herència.
Els adolescents necessiten ser cuidats, però alhora poden ser cuidadors de familiars de manera habitual o esporàdica. Entra en joc la responsabilitat versus la ‘parentificació’ dels més joves.
Malgrat ser una experiència universal, la mort continua sent un tema tabú. Sovint s’amaga, s’evita o es tracta amb incomoditat. La recerca dona pistes de com és millor abordar-la en família i per part del personal sanitari.
Un estudi en ratolins demostra que a les femelles el distanciament social els produeix falta de motivació i als mascles major búsqueda de contacte social.
Estudis recents confirmen que la societat tolera millor el treball sexual en entorns digitals o privats. Tanmateix, també apunten que el problema i els riscos de la prostitució no desapareixen al ciberespai.
Els eclipsis han generat pors, creences, refranys i rituals associats a la ruptura de l'ordre natural i revelen formes concretes de pensar i veure el món.
El Mundial 2026 no només mourà emocions: també farà visibles formes de masculinitat que el futbol contribueix a moldejar i la ciència ha evidenciat. El repertori va de la misogínia a la igualtat, però sempre des de la rivalitat.
Diferents estudis evidencien que l'emoció esportiva es contagia a nivell emocional i fins i tot a nivell físic, però la identitat amb un equip fa que la frontera entre pertinença i fanatisme s'acoste. La ciència explica les raons.
Avui les dones disposen, en molts contextos, de drets, mobilitat, independència econòmica i llibertat sexual impensables per a una burgesa del segle XIX. Els motius de la infidelitat al segle XIX han desaparegut per esdevenir uns altres.
Prohibir una “síndrome” que la ciència mai no va reconèixer sona a victòria normativa, però tindrà el sistema equips psicosocials per a distingir un rebuig induït d'un basat en violència real?
Aquesta recerca revisa en què ens basem per a comprar, fa propostes sobre com millorar les etiquetes dels aliments i ha utilitzat tecnologia per a detectar fraus alimentaris.
El debat públic és més tens en política, als mitjans i en converses quotidianes. Però és només una sensació o realment estem més enfadats? La psicologia ofereix respostes.
Hi ha persones a qui la IA pot ajudar a trobar paraules quan estan nervioses, posar ordre a una idea o evitar una resposta impulsiva. Però què diu la recerca sobre el que ens aconsella la IA de les relacions amb parella i amics?
La figura de l'alcalde de nit que demanen diferents ciutats espanyoles per a fer front al soroll ha tingut ja resultats a altres metròpolis. Des del punt de vista del dret, té cabuda de diverses maneres.
Barcelona va transformar un dels seus barris més degradats entre 1988 i 2002. El mateix procés estan seguint moltes ciutats europees. Quines eines té la ciència per a guanyar en urbanisme sense perdre cohesió veïnal?
Top contributors
-
lingüística, adquisició de llengües, gestualitat, Universitat de les Illes Balears
-
Profesora de Documentación, Universitat Jaume I
-
Investigador postdoctoral en comunicación. Universitat Jaume I - London School of Economics, Universitat Jaume I
-
Catedrática, especialista en Comunicación transformadora, Universitat Jaume I
-
Catedrático Serra Húnter en Economía Ecológica, Universitat Autònoma de Barcelona
-
Professora de Geografia Física especialitzada en toponímia, Universitat Autònoma de Barcelona
-
Directora, Institut Ramon Muntaner
-
Catedrático de universidad e investigador especializado en Inteligencia Artificial, Universitat Jaume I
-
Estudiante de Doctorado en Informática - Inteligencia Artificial, Universitat Jaume I
-
Catedrática de Historia Económica, Universitat de Barcelona
-
Doctorand en Història Econòmica, especialitzat en Història Empresarial, Universitat de Barcelona
-
Professor lector de dret administratiu, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Investigador en IA aplicada a la Neurociència, en el grup de Neurociències clíniques IRBLleida, Universitat de Lleida
-
Professora Lectora del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia i Investigadora al Grup de Neurociències Clíniques de l'IRBLleida, Universitat de Lleida
-
Lingüística, Universitat de les Illes Balears