Durant molt de temps, la nit ha estat percebuda com un espai marginal dins de la planificació urbana, una mena de “temps mort” que escapava a la mirada estructurada de les polítiques públiques. Però actualment la nit emergeix com un espai central, amb dinàmiques pròpies i amb una creixent rellevància en la configuració de la vida urbana.
En aquest context, el model tradicional de gestió –basat en ordenances, sancions i intervenció policial reactiva– ha demostrat limitacions evidents. La conflictivitat recurrent en zones d'oci nocturn, així com la judicialització creixent d'aquests problemes, evidencien la necessitat d'enfocaments més integrals, com l'alcalde de nit, que la ciutat de Barcelona va posar en marxa fa dos anys.
Barcelona ha estat pionera en aquest àmbit, amb la creació, l'any 2024, de la figura de la Comissionada de la Nit. Carmen Zapata és la primera en ostentar aquest càrrec. Aquesta iniciativa representa un punt d'inflexió en la manera d'entendre la governança nocturna a Espanya.
Malgrat la seva denominació, l'alcalde de nit no és un alcalde en el sentit clàssic de la paraula. No disposa de poder coercitiu ni de competències executives pròpies, ni tampoc és escollit democràticament. La seva funció és, més aviat, la d'un mediador o facilitador que opera en l'espai intermedi entre administració, sector privat i ciutadania. La seva tasca consisteix a escoltar, connectar i coordinar, amb l'objectiu de construir consensos i prevenir conflictes abans que aquests esclatin.
Resultats a altres ciutats del món
El model contemporani d'alcalde de nit té els seus orígens als Països Baixos, a principis del segle XXI. En ciutats com Rotterdam i Amsterdam, la creixent conflictivitat associada a la vida nocturna va impulsar la recerca de noves formes de gestió. Així va sorgir la figura del nachtburgemeester, concebuda inicialment com una iniciativa quasi experimental, però que amb el temps es consolidaria com una peça clau de la governança urbana.
El cas d'Amsterdam és especialment paradigmàtic. Allà, l'alcalde de nit actua com a representant de la comunitat nocturna, amb el suport –tant institucional com financer– de l'Ajuntament i del sector privat. Aquesta posició híbrida li permet actuar com a pont entre interessos diversos, facilitar la comunicació i promoure solucions innovadores. Podem destacar les següents:
Llicències de 24 hores per evitar aglomeracions massives a la sortida dels locals.
Programes de mediació entre veïns i empresaris.
Figures de “hosts nocturns” per reduir conflictes.
Els resultats han estat significatius: reducció de molèsties, millora de la percepció de seguretat i disminució de la violència associada a l'oci nocturn. Aquests exemples il·lustren com una gestió més flexible i informada pot generar resultats més satisfactoris que les aproximacions estrictament restrictives.
La figura s'ha estès a altres països i ha adoptat formes diverses. A França, per exemple, s'ha optat per institucionalitzar la governança nocturna a través de consells participatius i càrrecs tècnics dins de l'administració. A la capital de Regne Unit, Londres, es va crear la figura del Night Czar, amb funcions estratègiques en la promoció de l'economia nocturna (i impulsant mesures com el servei de metro 24 hores). Als Estats Units, ciutats com Nova York han desenvolupat oficines específiques dedicades a la vida nocturna, amb un enfocament similar de mediació i coordinació.
Malgrat les diferències, totes aquestes experiències comparteixen una idea central: la nit no pot ser gestionada adequadament sense estructures específiques que en reconeguin la complexitat. Gestionar la nit mitjançant el diàleg i la coordinació és l'objectiu comú que moltes ciutats del món estan adoptant.
Barcelona: un primer pas cap a un nou model de governança
A Espanya, la necessitat d'aquest tipus d'enfocaments es fa especialment evident. La intensitat de la vida nocturna, que constitueix un dels principals atractius turístics del país, ha anat acompanyada de conflictes recurrents en matèria de soroll, convivència i seguretat. Les zones d'oci de ciutats com Barcelona, Madrid o València han estat escenari de tensions constants entre residents i usuaris de la nit.
El marc normatiu existent, que combina legislació estatal, autonòmica i municipal, ha permès establir límits i sancions, però no ha aconseguit resoldre els problemes de fons. La jurisprudència, tant nacional com europea, ha reconegut reiteradament que la contaminació acústica pot vulnerar drets fonamentals, i ha posat en evidència les mancances de l'actuació administrativa.
Davant d'aquesta situació, la introducció de la figura de l'alcalde de nit es presenta com una oportunitat per transformar el model de gestió i passar d'una lògica reactiva a una de preventiva i col·laborativa.
El model barceloní combina la figura individual de la comissionada amb la creació d'un Consell de la Nit, un espai participatiu on es reuneixen representants del sector, del veïnat i de l'administració. Aquesta estructura permet articular un procés de presa de decisions més inclusiu i transparent, en línia amb els principis de la governança col·laborativa.
És important destacar que la comissionada no té competències executives ni de seguretat. La seva funció és coordinar, facilitar i impulsar, treballant de manera transversal amb els diferents serveis municipals. Aquesta limitació, lluny de ser un inconvenient, reforça el seu paper com a figura de consens, allunyada de la lògica sancionadora.
Què té ha dir el Dret sobre la implantació en altres ciutats
Des del punt de vista jurídic, la figura de l'alcalde de nit no està prevista explícitament en la legislació espanyola. No obstant això, el marc normatiu actual ofereix suficient flexibilitat per permetre la seva implantació.
La clau es troba en el principi d'autonomia local, que reconeix als municipis la capacitat d'organitzar-se d'acord amb les seves necessitats. Aquesta autonomia permet la creació de figures com la del comissionat o la dels òrgans participatius, sense necessitat de reformes legislatives immediates.
Tanmateix, la consolidació d'aquest model podria beneficiar-se d'un reconeixement normatiu més explícit, així com de directrius que facilitin la seva implementació en altres ciutats.
Governar la nit
La figura de l'alcalde de nit simbolitza un canvi profund en la manera d'entendre la ciutat. Ja no es tracta només de gestionar problemes, sinó de construir espais de convivència on els diferents usos i temporalitats puguin coexistir de manera equilibrada.
En un context urbà cada cop més complex, la governança nocturna esdevé una eina imprescindible per garantir tant el dinamisme econòmic com la qualitat de vida. La mediació, la participació i la coordinació emergeixen com a elements clau d'aquest nou paradigma.
Barcelona ha obert el camí, però el repte és extensible a moltes altres ciutats. La consolidació d'aquest model dependrà, en gran mesura, de la capacitat de les institucions per assumir que la nit no és un problema a controlar, sinó una realitat a governar amb intel·ligència i sensibilitat.
En definitiva, governar la nit és també governar la ciutat en la seva totalitat. I en aquesta tasca, la figura de l'alcalde de nit pot jugar un paper decisiu.