L'article repasa els criteris de repartiment de les instal·lacions d'energies renovables i proposa que l'impacte sobre el territori es mesure en potència instal·lada per km².
Articles on mediambient
Displaying 21 - 38 of 38 articles
El Niño és un fenomen d'acoblament de l'atmosfera i l'oceà d'abastament global, amb repercussions que poden arribar a ser catastròfiques en regions allunyades del seu origen.
L'article repasa les principals plagues urbanes que conviuen amb nosaltres a les ciutats: coloms, panderoles, mosquits, rates i formigues. Què busquen a les metròpolis i quines són les millors maneres de controlar-los.
Entendre per què es produeixen constantment xicotets terratrèmols a la Comunitat Valenciana és una de les claus per evitar alarmes innecessàries i prevenir la població.
Moment de treballar per a les obreres, bufet lliure als arnars i una velocitat de vertigen. Tot està a favor de les vespes, les autòctones i les exòtiques, que han vingut per a quedar-se. Aquest article explica els motius i les possibles solucions.
El peix humà, l'arbre dicaprio, la vespa Chewbacca o els anomenats cucs espagueti cavernícoles: posar nom a les noves espècies és un treball científic complex. Qui s'encarrega i com és el procés?
Dos informes recents esbrinen segon a segon el que va passar i les causes de l'incident que va deixar sense llum la majoria del país. Amb les dades a la mà, quines mesures podem adoptar per no tornar a quedar-nos a fosques.
Donar resposta a la calor extrema és, en última instància, una opotunitat per a redefinir el nostre model urbà i fer-lo més humà, més verd i més resilient.
La literatura reflecteix patrons culturals profunds sobre la manera com les societats entenen el món. La literacitat ecocrítica estudia ara quines obres arriben als lectors, en quins contextos es llegeixen i com poden influir en el planeta.
Els canvis ambientals es tradueixen en modificacions concretes del que mengem. Aquesta anàlisi fa un repàs de les espècies que l'escalfament global està portant a la nostra taula i les que podrien canviar.
Garantir aigua segura és un repte constant. La contaminació fecal pot causar brots inesperats, però noves eines microbiològiques permeten detectar riscos abans i identificar-ne l’origen.
Els pantans estan ara al màxim de capacitat, però el clima mediterrani es caracteritza per períodes de pluja abundant i alta sequera. La ciència aprofita el moment dolç de l'aigua per a desenvolupar eines de repartiment.
La Generació Z ha esdevingut en diversos estudis com un sector conscienciat amb el planeta, saludable, ètic. Aquesta recerca, però, confirma que no reciclen. Com s'explica aquesta paradoxa?
Les xifres de reciclatge de plàstic són molt negatives. L'horitzó no és falaguer, però tampoc està tancat: entendre per què falla és el primer pas per saber si encara estem a temps de corregir el rumb.
Un dia sembla roja, altra negra i altra té l'aigua clara. Què estan explicant els colors de l'aigua de l'Albufera i d'altres llacunes mediterrànies del canvi climàtic, la seva fauna i el seu futur?
Davant l’augment de les temperatures, conservar microclimes favorables pot marcar la diferència entre l’extinció local i la persistència d’una espècie. Hi ha grans solucions als mons petits que també ens beneficien els humans.
Per què no tenim un eclipsi solar cada mes? Com es veurà la Terra des de la Lluna el 12 d'agost? En quin punt de Catalunya és millor veure'l? Aquest article respon moltes preguntes davant l'esdeveniment astronòmic.
Poden els desastres climàtics empènyer un canvi de mentalitat? Múltiples estudis han estudiat la influència d'inundacions, huracans i sequeres en la nostra opinió climàtica. Aquest últim té la resposta.
Top contributors
-
Doctor en ciencias, físico de la atmósfera, Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech
-
Profesor de Ecología, Universitat de València
-
Posdoctoral Researcher, Universitat de València
-
Predoctoral Researcher, Universitat de València
-
Catedrático contratado, Departamento de Física, Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech
-
Catedrático de Geografía Física, Universitat de Barcelona
-
Investigadora No Doctora PIF, Universitat de València
-
Associate Professor, Universitat Pompeu Fabra
-
Professor i Investigador en Computació d'Altes Prestacions, Intel·ligència Artificial i Modelització de Catàstrofes Naturals, Universitat Autònoma de Barcelona
-
Investigadora pre-doctoral, Universitat Politècnica de València
-
Profesor Agregado Serra-Hunter en Marketing, Universitat de Barcelona
-
Catedràtic d'universitat de l'àrea d'arquitectura de computadors i sistemes operatius, Universitat Autònoma de Barcelona
-
Postdoctoral researcher, Universitat de les Illes Balears
-
Estudiante de máster, Stockholm University
-
Catedràtica d'Universitat del departament d'Arquitectura de Computadors i Sistemes Operatius, Universitat Autònoma de Barcelona
