Els incendis no són cap novetat, però la seua gestió durant les últimes dècades, l’abandonament rural i el creixement del bosc han creat les condicions idònies perquè ara siguen tan greus.
Articles on mediambient-laconversa
Displaying 1 - 20 of 24 articles
L'article fa un repàs a la normativa europea, beneficis mediambientals, quant costa el sistema als ajuntaments i com podria incentivar-se a nivell municipal la implicació del veïnat.
Què és un flaix de calor o quina diferència hi ha entre glaçada i gelada? Parlar amb propietat i rigor sobre el temps i l'oratge és crucial per a combatir la desinformació.
El Niño és un fenomen d'acoblament de l'atmosfera i l'oceà d'abastament global, amb repercussions que poden arribar a ser catastròfiques en regions allunyades del seu origen.
L'article repasa les principals plagues urbanes que conviuen amb nosaltres a les ciutats: coloms, panderoles, mosquits, rates i formigues. Què busquen a les metròpolis i quines són les millors maneres de controlar-los.
Entendre per què es produeixen constantment xicotets terratrèmols a la Comunitat Valenciana és una de les claus per evitar alarmes innecessàries i prevenir la població.
Moment de treballar per a les obreres, bufet lliure als arnars i una velocitat de vertigen. Tot està a favor de les vespes, les autòctones i les exòtiques, que han vingut per a quedar-se. Aquest article explica els motius i les possibles solucions.
El peix humà, l'arbre dicaprio, la vespa Chewbacca o els anomenats cucs espagueti cavernícoles: posar nom a les noves espècies és un treball científic complex. Qui s'encarrega i com és el procés?
Dos informes recents esbrinen segon a segon el que va passar i les causes de l'incident que va deixar sense llum la majoria del país. Amb les dades a la mà, quines mesures podem adoptar per no tornar a quedar-nos a fosques.
Donar resposta a la calor extrema és, en última instància, una opotunitat per a redefinir el nostre model urbà i fer-lo més humà, més verd i més resilient.
Els canvis ambientals es tradueixen en modificacions concretes del que mengem. Aquesta anàlisi fa un repàs de les espècies que l'escalfament global està portant a la nostra taula i les que podrien canviar.
Garantir aigua segura és un repte constant. La contaminació fecal pot causar brots inesperats, però noves eines microbiològiques permeten detectar riscos abans i identificar-ne l’origen.
La llibertat de moviment dels animals de companyia té un impacte important sobre la biodiversitat. Una anàlisi sobre els objectius divergents dels defensors del benestar animal, tradicionalment centrats en les espècies domèstiques, i els de la conservació de la vida silvestre.
Està realment justificat el canvi d'hora? L'ús, quantitat i dispositius energètics que utilitzem són molt diferents ara als de fa 15 anys, data de l'últim estudi d'impacte energètic del canvi horari a Espanya.
Els pantans estan ara al màxim de capacitat, però el clima mediterrani es caracteritza per períodes de pluja abundant i alta sequera. La ciència aprofita el moment dolç de l'aigua per a desenvolupar eines de repartiment.
La Generació Z ha esdevingut en diversos estudis com un sector conscienciat amb el planeta, saludable, ètic. Aquesta recerca, però, confirma que no reciclen. Com s'explica aquesta paradoxa?
Les xifres de reciclatge de plàstic són molt negatives. L'horitzó no és falaguer, però tampoc està tancat: entendre per què falla és el primer pas per saber si encara estem a temps de corregir el rumb.
Mantenir l'horari d'hivern és clau per a l'adaptació al canvi climàtic. Redueix els cops de calor, millora la salut, el rendiment del treball; estalvia consum energètic i minimitza el risc d'incendis.
Un dia sembla roja, altra negra i altra té l'aigua clara. Què estan explicant els colors de l'aigua de l'Albufera i d'altres llacunes mediterrànies del canvi climàtic, la seva fauna i el seu futur?
Les tasques de conservació de les prades de ‘Posidonia oceanica’ no garanteixen que l'ecosistema es recupere, segons un estudi a Eivissa, on les poblacions de peixos es resisteixen a la contaminació de les aigües de la mar.
Top contributors
-
Doctor en ciencias, físico de la atmósfera, Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech
-
Catedrático contratado, Departamento de Física, Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech
-
Profesor permanente laboral; ciencia e ingeniería forestal (selvicultura, repoblaciones, infraestructuras verdes, gobernanza, cooperación, recursos forestales globales, incendios). ETSIAMN, Universitat Politècnica de València
-
Director Instituto Universitario de Investigación de Automática e Informática Industrial, Universitat Politècnica de València
-
Profesora agregada en Microbiologia, Universitat de Barcelona
-
Profesor departamento materiales y microscopista , Universitat de Barcelona
-
Professora substituta Àrea de Botànica, Universitat de Girona
-
Predoctoral Researcher, Universitat de València
-
Profesor Permanente Laboral en el Departamento de Urbanismo, Universitat Politècnica de València
-
Investigadora predoctoral i professora substituta a l’àrea de Zoologia, Universitat de Girona
-
Profesor titular en el departamento de Ingeniería Eléctrica e investigador en el Instituto de Ingeniería Energética, Universitat Politècnica de València
-
Investigadora No Doctora PIF, Universitat de València
-
Professora Agregada (Associate Professor), Universitat de Barcelona
-
Assistant lecturer, Universitat de València
-
Posdoctoral Researcher, Universitat de València