En el seu conjunt, Espanya és un dels estats on la transició energètica cap a la generació renovable d'energia ha avançat més. Actualment, el 40 % de l'electricitat s'obté amb aerogeneradors i plaques fotovoltaiques. Tanmateix, la seva distribució territorial és molt desequilibrada.
Catalunya, País Valencià i Illes Balears generen només una vintena part d'aquesta electricitat; una contribució molt per sota del que tocaria per població (30,0 %) o per activitat econòmica (31,1 % PIB). Podem afirmar que als Països Catalans la transició energètica només és incipient.
Cal, doncs, un desplegament massiu d'aquestes instal·lacions a tot el territori catalanoparlant, ja que el vent i el sol són els dos recursos principals dels que disposem.
A la vista de l'oposició local organitzada, el problema és on ubicar-les.
En analitzar la planificació proposada per la Generalitat de Catalunya per tal d'ordenar aquest desplegament, creiem necessari proposar alguns canvis per millorar l'acceptació dels municipis i comarques més afectats. Creiem que tant la planificació territorial de Catalunya com les nostres consideracions poden resultar útils pels altres territoris.
Criteris actuals de repartiment
El Govern català ha fet públiques les quotes que el pla territorial de les energies renovables (PLATER) assigna a cada comarca i municipi en l'horitzó de l'any 2050, tenint en compte una base cartogràfica que considera 140 factors objectius, que van des del recurs eòlic (velocitat del vent) fins a l'impacte visual, passant per la qualitat dels camps de conreu.
A la vista de la quota assignada, són molts els que posen el crit al cel. És tan fàcil com dir, per exemple, que la Terra Alta generarà 100 vegades més energia que la que necessita (val a dir, que l'electricitat que actualment consumeix). Un despropòsit que només és aparent.
Primer, no cal oblidar que l'electricitat renovable de demà haurà de substituir no només la nuclear d'avui, sinó també el gas, la gasolina i el gasoil per eliminar completament les emissions de diòxid de carboni que escalfen la Terra. Segons les projeccions de la Generalitat de Catalunya, l'any 2050 caldrà el doble d'energia elèctrica que avui.
Segon, els serveis (sanitat, educació, comerç, cultura…) i els productes de què gaudim són possibles gràcies a l'energia gastada en “algun altre lloc”. O sigui, som beneficiaris d'una energia addicional que passa desapercebuda: l'energia “grisa”. Vist així, l'energia del consum (energia, més productes, més serveis) acaba essent proporcional a la població. La Terra Alta generarà unes 30 vegades més electricitat de la que serà beneficiària l'any 2050. Podríem pensar que encara és inacceptable. Vegem-ho.
Densitat de població i excedents per comarca
Prendre el consum comarcal com a referència per a la generació porta a un carreró sense sortida degut a la gran concentració de població al voltant de les grans ciutats. A Catalunya, el 63 % dels seus habitants viuen en un 7,2 % del territori. Disposen de 22 vegades menys superfície per capita per captar energia del vent o del sol que a la resta del país.
Per una altra banda, òbviament, la producció d'una determinada comarca pot ser excedentària en, per exemple, cereals, embotits, cítrics, vi, ciment, cotxes i… (per què no?) energia? Allò que hauria de limitar qualsevol producció són els impactes negatius sobre el medi natural i la gent (contaminació dels aqüífers i de l'aire, soroll, mortaldat d'aus, etc.).
En el cas de la generació d'electricitat renovable, el PLATER dona una idea general del seu impacte amb el percentatge de la superfície que ocuparan els parcs eòlics i les plantes fotovoltaiques a terra (en els espais no degradats que anomena “no artifialitzats”). Acabada la transició energètica, l'ocupació serà del 0,2 a l'1 %, respectivament, del territori català.
L'impacte per capita, mesurat per km²
Nosaltres proposem un paràmetre complementari: la potència instal·lada (MW) per km². Considerem que aquest paràmetre té la virtut d'agrupar tant l'impacte (la superfície) com el benefici (la potència elèctrica). Mesurat d'aquesta manera, amb les quotes del PLATER, només 3 o 5 comarques superarien 2,5 vegades l'impacte mitjà a Catalunya de la fotovoltaica a terra (0,60 MW/km²) o de l'eòlica (0,72 MW/km²), respectivament.
Sembla prou raonable.
A més a més, proposem redistribuir l'impacte de les comarques i municipis més afectats cap a aquells que tenen un potencial de generació suficient. Aquesta correcció pot ajudar a reduir els recels entre comarques i afavorir la necessària corresponsabilitat territorial. Creiem que hauria de ser acceptable.
Finalment, un exemple per ajudar a entendre que, amb independència de la població que viu en una comarca, l'impacte depèn de la potència per km²: prenem dues comarques de mida semblant, triades entre les que generaran més electricitat: les Garrigues i l'Anoia. La primera, de 20 000 habitants, viu principalment de l'agricultura; la segona, amb 130 000 habitants, acull una activitat industrial important al voltant de la seva capital (Igualada).
Per població, l'Anoia és beneficiària de molta més energia que les Garrigues. Trobaria just el lector que els veïns dels poblets de l'Anoia haguessin de veure més molins a l'horitzó o haguessin de cedir més camps per a plaques fotovoltaiques que els de les Garrigues, simplement perquè viuen prop de polígons industrials o de poblacions més grans?