Les platges són un espai públic de gran rellevància social, ecològica i econòmica.
Exerceixen de barrera natural durant els temporals marítims, protegeixen els espais de darrere d'inundacions i erosió, i proveeixen de rics ecosistemes, que són l'hàbitat d'un gran nombre d'espècies de flora i fauna. A més, són un motor econòmic a través del turisme, els esports nàutics i altres serveis d'oci.
L'amplada de les platges és una magnitud crítica en tots aquests aspectes, i a la tornada de vacances sovint tenim converses del tipus: “enguany hi havia més sorra que l'any passat”, “ja no és tan ampla com fa deu anys”, “les dunes estaven més baixes”… És per això que en aquest article explicarem com i per què canvien les platges, il·lustrant-ho amb exemples del delta del Llobregat, al sud de Barcelona.
El paper de la sorra, les onades i les marees
Les platges són un dels sistemes terrestres més dinàmics i la seva forma varia a diferents escales temporals, des de dies fins a dècades. Els canvis de la seva amplada es produeixen per dos motius: el moviment de la sorra i la variació del nivell mitjà del mar.
L'origen de la sorra a la costa és fonamentalment terrestre. Arriba a través de rius i rieres, i es complementa amb l'erosió de penya-segats i restes de closques i corall. Aquests sediments es mouen arrossegats pels corrents i les onades, i li donen a cada platja la seva forma característica.
Una part de la dinàmica és transversal: la sorra es mou principalment cap al mar durant els temporals i cap a terra després dels temporals. Però també hi ha transport de sediment longitudinal: el sediment és arrossegat al llarg de la platja pels corrents que produeixen les onades.
Les dunes que hi ha a la part posterior de les platges poden ser de mides molt variades i en són un element essencial, perquè fan de magatzem natural de sediments.
Si la quantitat de sorra que entra al sistema de la platja és aproximadament la mateixa que la que en surt, la platja està en equilibri, i l'amplada només canvia en funció del nivell mitjà del mar. En canvi, si surt més sorra de la que entra, la platja està en regressió.
El nivell del mar també és molt variable degut a les marees meteorològiques, amb pujades significatives durant els temporals i baixades (minves) durant episodis anticiclònics. També hi tenen influència les marees astronòmiques, encara que al Mediterrani són poc importants (per exemple, uns 20 cm al delta del Llobregat).
Platja d'hivern i d'estiu
Quan hi ha temporals, l'aigua inunda la zona que habitualment està seca, i les fortes onades arrosseguen el sediment cap al mar, on queda dipositat no massa lluny en forma de barres de sorra. Això deixa la platja seca més estreta. Aquest és el perfil de platja prevalent a l'hivern, quan es succeeixen temporals sovint.
En canvi, les onades que arriben després dels temporals són més suaus i espaiades. Poden retornar la sorra des de la zona submergida a la platja seca i, per tant, incrementar-ne l'amplitud. A l'estiu, quan aquestes onades suaus dominen, ens trobem amb platges més amples.
Durant temporals extrems, la sorra que transporten les grans onades es diposita lluny de la platja en aigües fondes. Una part ja no retorna, perquè les posteriors onades petites no tenen la capacitat de mobilitzar-la.
A la següent figura es pot veure l'impacte que van tenir a la platja de Les Botigues de Sitges (extrem oest del delta del Llobregat) els temporals de l'hivern de 2019-2020, que van incloure el temporal Glòria, un dels més intensos de les darreres dècades. Com es pot veure en la quantificació de l'amplada de la platja, el dia després del temporal Glòria es podia observar una recessió molt important, d'entre 30 i 60 metres, i al cap d'un any s'havia recuperat només una part de l'amplada de platja. Es va produir una disminució neta d'entre 10 i 25 metres.
També es pot observar que a la zona dunar que ja estava afeblida la recessió va ser màxima, amb danys importants a les dunes, que un any després encara no s'havien recuperat.
La direcció de la qual venen les onades durant els temporals també és molt rellevant. Si arriben amb un cert angle (respecte de la perpendicular a la costa) el transport de sediment net al llarg de la platja també pot implicar canvis de forma importants.
Línies de costa ondulants
Una altra causa dels canvis en l'amplada de les platges és la formació natural d'ondulacions a la línia de costa. Per exemple, moltes platges de sorra mostren megacúspides, que són una successió de petites badies i caps que es van alternant al llarg de la platja amb espaiats de centenars de metres i amplituds de desenes de metres.
La següent figura mostra megacúspides a la platja de Gavà, amb punts locals d'erosió que afecten l'ús de la platja i les infraestructures de la sorra. Aquestes ondulacions són molt dinàmiques i poden formar-se, migrar al llarg de la costa o desaparèixer en qüestió de dies o setmanes. Estan vinculades a ondulacions longitudinals que es produeixen prèviament en les barres de sorra submergides degut a la rica dinàmica interna del sistema, amb importants processos de retroalimentació entre els corrents i les onades, d'una banda, i la morfologia, de l'altra.
En costes de sorra on l'onatge dominant incideix amb un angle elevat poden aparèixer un altre tipus d'ondulacions de la línia de costa, a escala quilomètrica, que es formen i migren al llarg dels anys. També són auto-organitzades, és a dir, apareixen espontàniament degut a processos de retroalimentació entre la morfologia i les onades d'angle gran.
Les platges a les badies d'aquestes ondulacions experimenten una forta erosió, però que no és crònica i generalitzada, sinó puntual i local: al cap d'uns anys l'erosió es pot haver traslladat en la direcció del corrent dominant o pot haver desaparegut.
L'impacte de les intervencions humanes
La construcció massiva de pantans i de canalitzacions artificials als rius des de fa 70 anys ha fet disminuir l'arribada de sorra a les platges del planeta. Com a conseqüència, un percentatge significatiu d'aquestes està actualment en regressió crònica.
Un 65 % de les platges catalanes estan perdent sorra i, en el cas del delta del Llobregat, hi ha evidències clares del paper crític de les intervencions al curs del riu Llobregat.
També tenen un fort impacte les infraestructures construïdes a la costa, que interrompen el transport de sediment longitudinal.
A mode d'exemple, la figura de sota il·lustra els canvis experimentats al delta del Llobregat després de l'ampliació del port de Barcelona de 2006. Malgrat el transvàs de sorra anual que s'està fent, hi ha un fort retrocés (d'uns 120 m) a la zona del delta propera al llarg espigó que es va construir a l'est (zoom 4), i que impedeix que la sorra que encara baixa pel riu alimenti les platges.
Hi ha processos naturals que també poden tenir un efecte a llarg plaç, com el transport longitudinal i els efectes de les onades d'angle gran. Aquests, per exemple, produeixen la variabilitat en la regressió que es pot veure al delta del Llobregat: les platges de Viladecans i Gavà han retrocedint uns 60 i 20 m, respectivament, mentre que les de Castelldefels han crescut (zooms 1, 2 i 3).
El paper del canvi climàtic
A més a més, l'escalfament global provocat pels humans està causant una pujada sostinguda i accelerada del nivell mitjà del mar, que pot arribar a uns 80 cm a finals del segle XXI.
Aquesta pujada implica una reducció de l'amplada de platja per dos efectes: un retrocés de la línia de costa degut a la creixent inundació, i un augment de la pèrdua de sorra mar endins.
El canvi climàtic també provocarà variacions en el règim de temporals, però hi ha incertesa en les previsions i de moment no sembla que hagi d'afectar al Mediterrani.
De totes maneres, les onades propagant-se sobre un nivell del mar cada cop més elevat tindran un fort impacte sobre l'amplada de les platges de sorra, i accentuaran els processos de regressió crònica, especialment en les platges de les zones urbanes i semi-urbanes.
Encara hi ha incertesa sobre el ritme en que es produirà aquesta regressió, que a més pot ser molt variable depenent de les característiques de la platja. Per exemple, les previsions provisionals fetes pel nostre grup de recerca amb models matemàtics mostren un retrocés diferent a les diferents platges del delta del Llobregat degut als efectes del transport longitudinal i les onades d'angle gran.
És important remarcar que les platges naturals poden adaptar-se a l'emergència climàtica, ja que tenen la capacitat de retrocedir i elevar-se a mesura que el nivell del mar va pujant. En canvi, al construir damunt de les dunes de les platges en zones urbanitzades hem limitat la seva capacitat per regenerar-se i impedim que retrocedeixin.
Com ens podem adaptar?
El coneixement científic sobre les platges permet entendre cada vegada millor la seva dinàmica i dissenyar les mesures d'adaptació més adequades. Aquestes han de permetre a la platja mantenir el seu dinamisme per adaptar-se als canvis i, per tant, les estructures dures, com trencaones o espigons, no són en general la millor opció.
En platges semi-urbanes o en pobles i ciutats petites, una bona estratègia per incrementar la resiliència és la renaturalització de les dunes, desconstruint prèviament els passejos marítims.
També és molt recomanable implementar mesures per alliberar part dels sediments que estan retinguts en els pantans i renaturalitzar els rius i les rieres.
Puntualment, es poden fer regeneracions de sorra en platges urbanes i semi-urbanes, però la sorra ha de ser de la mida adequada. Sovint, aquest és un recurs escàs i cal planificar-ne bé el seu ús.
Finalment, a part d'augmentar dràsticament els esforços per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, és important invertir en ciència, per poder quantificar quina serà l'evolució de les nostres platges i dissenyar les millors mesures d'adaptació per mantenir aquest recurs natural tan valuós i vulnerable.