Quan el clima ho impregna tot: 10 estratègies per a millorar la cobertura informativa de la crisi climàtica

L'emergència climàtica ompli dia a dia titulars dels mitjans de comunicació, especialment pels efectes severs dels fenòmens meteorològics extrems, com les sequeres i les inundacions, cada volta més freqüents i virulents.

Aquest tractament, encara que oportú atesa la urgència del temporal i el seu impacte en la vida diària de les persones, dificulta la transmissió d'una visió més completa del fenomen que ajude a comprendre la transversalitat de la seua idiosincràsia. En paral·lel, la desinformació climàtica —generada per actors populistes amb la complicitat d'una part del tauler polític—, que cerca frenar les polítiques públiques d'adaptació i mitigació amb discursos obstruccionistes, es posiciona com una de les principals amenaces en l'entorn digital.

En conseqüència, els mitjans de comunicació tenen el deure de construir un discurs més ampli i complet relacionat amb el canvi climàtic. Un relat que ajude a desmentir continguts fraudulents a les xarxes i fomentar un debat públic més coherent i centrat en les solucions.

Amb aquesta finalitat, una recerca recent proposa deu recomanacions professionals per avançar cap a un tractament informatiu que posicione l'emergència climàtica com un assumpte central de l'ecosistema mediàtic a casa nostra.

1. Transversalitat a les redaccions: el clima no és una ‘secció aïllada’

El canvi climàtic ja no pertany exclusivament a les seccions de Medi Ambient o Societat. S'ha de tractar de manera transversal, impregnant les àrees d'Economia (impacte financer, transició ecològica), Internacional (geopolítica de l'energia, cimeres del clima), Política (legislació, urbanisme) i fins i tot Cultura. Això facilitarà una cobertura integral i arribar a audiències més àmplies, a priori no interessades en la qüestió ambiental. És un repte sistèmic i la cobertura ha de reflectir-ho.

2. Connexió amb les preocupacions ciutadanes

En relació amb l'anterior, per evitar que la crisi climàtica es perceba com un concepte abstracte o llunyà, cal vincular-la estretament amb el dia a dia de l'opinió pública; amb exemples pròxims a l'audiència: com afecta el preu de la cistella de la compra (sequeres i agricultura), a l'habitatge (pobresa energètica, refugis climàtics), al mercat laboral (oportunitats de treball) o al model turístic.

3. La salut pública global com a fil conductor

Poca gent connecta emocionalment amb dades complexes i indicadors, però tothom pateix per la seua salut i la dels seus familiars.

Cal posar l'èmfasi en l'enfocament One Health (una sola salut), explicar com les onades de calor, la qualitat de l'aire o les sequeres afavoreixen l'aparició de noves malalties i greuges que afecten directament el benestar físic i mental de la població.

4. L'enfocament ‘glocal’: l'impacte d'un repte planetari a casa nostra

Explicar la història des del que és proper. Es tracta de connectar fenòmens de caràcter global (desgel, corrents oceànics o biodiversitat) amb alteracions concretes en el paisatge, la cultura i l'economia del territori.

Perquè les adversitats del canvi climàtic cridaran més l'atenció de l'audiència a través dels efectes concrets al seu entorn més immediat.


Read more: Què ens diuen els colors de l'Albufera del canvi climàtic?


5. Justícia climàtica: l'impacte en les geografies més vulnerables

La crisi climàtica actua com un multiplicador d'amenaces. Cal visibilitzar que l'impacte no és igual per a tothom, mostrant com colpeja de manera més severa els territoris i comunitats amb menys recursos econòmics i estructurals per a adaptar-se, tant al Sud Global com als barris més empobrits de les nostres ciutats.

6. Pluralitat de veus i nous relators

Cal anar molt més enllà de les declaracions institucionals d'elits polítiques.

La cobertura requereix escoltar col·lectius vulnerables, moviments de la societat civil i, molt especialment, aquelles iniciatives econòmiques o socials que ja estan generant beneficis i resiliència en les seues comunitats.

7. Les fonts expertes han de dominar l'agenda

En un entorn de soroll mediàtic, la ciència és la principal garantia de rigor. Recórrer sistemàticament a la comunitat investigadora i especialistes independents assegura que la narrativa periodística recau sobre evidències empíriques i coneixement avançat, evitant falses equidistàncies entre la ciència i el negacionisme.


Read more: Per abordar les crisis i emergències d'avui, necessitem estar preparats per a allò que és impensable


8. Aliança estratègica entre periodisme i universitats

Fomentar col·laboracions permanents entre mitjans i acadèmia permet anar un pas per davant de l'actualitat. Aquestes sinergies faciliten la transferència àgil de coneixement i la generació de notícies de fons amb molt de valor afegit, on la recerca universitària es tradueix en impacte social informatiu.

9. Periodisme especialitzat davant l'allau de desinformació

Existeix un consens ampli en l'acadèmia i la professió periodística en què la desinformació ja no suposa un fenomen marginal o episòdic, sinó una característica de l'ecosistema informatiu del segle XXI.

L'escepticisme climàtic s'expandeix ràpidament per les xarxes socials a través de continguts fraudulents que cerquen posar en dubte l'evidència científica. En aquest escenari, el periodisme de dades ben presentat (visualitzacions clares, gràfics interactius) i el fact-checking emergeixen com eines decisives per aterrar conceptes complexos, desmuntar la desinformació viral i mostrar tendències climàtiques innegables.

10. Periodisme de solucions: l'antídot contra l'ecoansietat

És necessari fugir del catastrofisme crònic i l'alarmisme, que només genera frustració i fatiga en l'audiència.

Per no caure en la desconnexió, cal aprofundir amb el que està funcionant, quines polítiques públiques tenen èxit i quines innovacions (tecnològiques, empresarials i comunitàries) estan aportant respostes reals per a la mitigació i l'adaptació. Al cap i a la fi, es tracta de donar context i, sobretot, horitzons d'esperança.


Sou un mitjà de comunicació? Podeu republicar els nostres articles de manera fàcil i gratuïta. Creiem en el flux lliure de la informació i publiquem sota una llicència Creative Commons.