En els últims anys estem observant arreu del nostre territori inundacions amb una freqüència i intensitat creixents, com les del setembre del 2019, la DANA del 2024 o les esdevingudes en les darreres setmanes en molts llocs de la Península Ibèrica.
Evidentment, entre totes elles, les que van causar el barranc de Poio i el riu Magre el 29 d'octubre de 2024 sobrepugen tristament per l'enorme número de víctimes –229 vides humanes– danys i damnificats que van causar. Va afectar una important àrea densament poblada –per l'1 % de la població espanyola i el 10 % de la valenciana– i va deixar una empremta impossible d'oblidar pel nostre subconscient col·lectiu.
Mirar endavant
Davant un impacte com aquell, òbviament, en un primer moment la prioritat va ser atendre a la població afectada i recuperar en el termini mes ràpid possible una mínima normalitat per una part substantiva de l’àrea metropolitana de València. Però també calia mirar endavant; analitzar les causes i cercar estratègies preventives per reduir l'exposició futura de les zones afectades.
Per a això, en el primer semestre de 2025, la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori va encarregar una Estratègia a un equip format per set professors de la Universitat Politècnica de València i una investigadora del CIHEAM. Aquest treball es va finalitzar el desembre de l'any passat i serà presentat públicament el proper 26 de febrer a les 11.00 hores en el Centre del Carme Cultura Contemporània a València.
El document s'estructura en dues parts. La primera conté l'anàlisi descriptiva i diagnosi del que va passar el 2024. Ho fa tant des la seua dimensió meteorològica com hidrològica/hidráulica i d'ordenació territorial. La segona desenvolupa la pròpia estratègia, i estableix els reptes i oportunitats actuals. Aquests es concreten en tres eixos: hidrològic i hidràulic, social, i ambiental. També s'esbossen els aspectes a considerar en fases següents. El document de l'estratègia abasta més de 300 pàgines.
Un territori encara vulnerable
El treball parteix de la constatació de l'elevat risc que pateix una zona tan poblada i dinàmica com l'Horta Sud -i en general tota l'àrea metropolitana de València. Es dona una confluència de diversos factors geomorfològics i meteorològics que impliquen gran perillositat. A més a més, el canvi climàtic els exacerba profundament. Les causes d'esta evident situació de vulnerabilitat front a inundacions són: la densa ocupació del territori per nuclis urbans, les diferents activitats productives –comerç i indústria– i les infraestructures de transport de l'eix mediterrani, caracteritzades per creuar en angle recte el drenatge de rius i barrancs. També existeixen altres carències de planificació.
Aquesta casuística és agreujada pel solapament de competències de diferents administracions en la prevenció dels riscos: local, autonòmica, estatal i europea. L'aigua, agent causant del risc, és una competència estatal. Tanmateix, les competències de les Confederacions sols afecten al domini públic hidràulic, tot i que en el cas del barranc de Poio aquesta competència es podria assumir per la Generalitat Valenciana, en tractar-se d'una conca interna.
Així com els factors de risc son diversos i importants, una crisi com la viscuda també ofereix una oportunitat: la d'abordar les causes de fons de forma ambiciosa i integrada, cercant solucions “win-win”. El sofriment de tantes persones i del teixit productiu afectat mereixen l'esforç. Aquest és precisament el propòsit últim de l'Estratègia, que aposta per integrar set objectius pel territori baix el paraigües de resiliència socioterritorial i qualitat de vida: seguretat hidrològica, connectivitat i infraestructures eficients, anticipació i cultura de la autoprotecció, patrimoni, diversificació econòmica i PYMES, i finalment, infraestructures verdes i vida saludable.
Saber on col·locar els arbres
L'Estratègia de reconstrucció resilient ha d'estar basada prioritàriament en l'hidrologia, atesos els riscos obvis d'ignorar-la. Tot i que els altres objectius no estan tan decisivament determinats per la morfologia del terreny, cal apostar decididament per una xarxa potent d'infraestructures verdes estratègicament ubicades tant en terrenys rústics com urbans. Aquests facilitarien l'evacuació d'excedents de pluja i possibles desbordaments de barrancs i rius. Alhora, aquesta xarxa permetrà una connectivitat metropolitana saludable a peu o bicicleta. Açò suposaria la millora de la qualitat de vida i minoraria la demanda de transport privat i d'infraestructures en un territori ja sobretensionat.
Amb la utilització de l'arbrat adequat es proposa també prestar atenció a la reducció de la contaminació acústica i visual que determinades infraestructures ocasionen.
Arròs i ramaderia: aliats davant de l'aigua
També s'aposta per posar en valor els espais d'horta. Alhora es proposa integrar activitats agrícoles com el cultiu de l'arròs en zones morfològicament deprimides per evacuació d'excedents d'aigua. La ramaderia extensiva a les lleres de rius i barrancs també és una forma d'evitar l'ocupació de plantes invasores, sempre buscant el manteniment d'una vegetació compatible amb l'eficiència del drenatge en cas de riuades.
En línia amb les propostes de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, caldrà dissenyar les zones de laminació adients, com ara la prevista al Pla de Quart. L'objectiu és generar espais tant per l'agricultura com per zones inundables per la fauna i flora. També, espais verds a l'abast de la població.
Un altre factor clau serà com s'assegura un manteniment adequat de les instal·lacions i infraestructures verdes per evitar la seua degradació. Per tot això caldrà, indefugiblement, la col·laboració honesta i decidida de les distintes administracions públiques i de la societat civil valenciana. Cal un ferm propòsit àmpliament compartit i sostingut en el temps.