Mitjans i xarxes socials centren l'atenció en violència, odi i successos, en part per noticiabilitat, però també per a rendibilitzar el sensacionalisme. La conseqüència és contribuir a l'augment de la crispació i hostilitat, instaurant el mite de la inevitabilitat de la violència en l'ésser humà. La comunitat científica internacional, ja en 1986, va destacar en el Manifest de Sevilla que la violència no és una fatalitat biològica, sinó que es construeix en les ments de l'ésser humà, on es pot construir la pau.
En llenguatge contemporani de xarxes socials: els qui enfronten i crispen fan més soroll, però no en són més. Per tant, cal equilibrar les representacions i visibilitzar també tot el que es fa per a conviure en pau.
El triangle de la pau
El punt de partida és entendre què és la pau, que és més que absència de guerra. Des de la investigació per a la pau, amb Johan Galtung, es va entendre que la pau és una realitat àmplia i profunda, que es desplega en tres dimensions: (el triangle de la pau). La pau “negativa” es refereix a l'absència de violència directa, la pau “positiva” al·ludeix a les condicions estructurals de desenvolupament i justícia, i la “cultura de pau” al·ludeix a tot l'aparell cultural i simbòlic que sustenta la resta.
La pau es construeix per mitjans pacífics i requereix estructures socieconòmiques, educatives i culturals que garantisquen els drets humans i ens preparen per a afrontar les diverses crisis ecosocials. Llavors, també es necessita una cultura cívica global de la pau, com deia la sociòloga Elise Boulding, i ferramentes de diàleg i col·laboració. És ací on la comunicació ho té tot a oferir.
Comunicar per a transformar
Els processos comunicatius són part inherent de les relacions humanes, des de la comunicació interpersonal fins a les xarxes socials, sense oblidar el consum mediàtic-digital. Les cultures s'assenten en les idees que aprenem, ja siga en família, a l'escola o en espais d'informació i entreteniment.
Les paraules i les imatges tenen implicacions en la manera en què s'entenen les coses. No és el mateix parlar de la fam des de la pena, que explicar les causes per a buscar solucions. El mode d'enfocar els temes es denomina “marc”. Aquesta qüestió implica una gran responsabilitat, perquè la manera d'emmarcar té efectes en com entenem la realitat, en l'opinió pública i en els imaginaris col·lectius que es creen.
Urgeixen narratives assentades en marcs que visibilitzen la possibilitat de superar la polarització i el pessimisme. Aquesta mirada requereix una visió transversal per a afrontar molts desafiaments contemporanis com la crisi ambiental, l'habitatge, l'equitat i la mobilitat humana. Per a contribuir a societats pacífiques, és necessari promoure “menys controvèrsia i més cultura de la diversitat”.
Exemples de com comunicar la pau
Més enllà de la teoria, també hi ha projectes comunicatius que assumeixen la responsabilitat comunicativa de transformar injustícies. La comunicació per a la pau fomenta i visibilitza espais, accions i propostes de convivència i participació ciutadana.
Un exemple és el projecte transmèdia de l'organització sense ànim de lucre Hope!, centrat en iniciatives sobre crisi climàtica que regeneren el planeta des de l'acció local. També, destaca BlablaLab, un laboratori de dades i narratives que potencia una comunicació climàtica transversal per a dialogar amb persones de diferents ideologies.
Així mateix, existeixen eines formatives i pedagògiques. Alguns exemples són el grup LaInterseccion, que treballa estratègies i campanyes col·lectives sobre diferents urgències socials. O projectes com HateBlockers o Nolesdescasito, que presenten estratègies comunicatives per a frenar la desinformació i els discursos d'odi. També Broders, que habilita espais segurs de debat per als homes joves que se senten vulnerables o perduts i evitar la seua deriva cap a masculinitats tòxiques.
En l'entorn periodístic, el portal Comunicar amb enfocament de drets humans és una eina de formació i reflexió. Mitjans independents com ara Revista 5W, La Marea o El Salt han canviat la mirada en temes com la crisi climàtica, les migracions o el racisme. Especialment amb la incorporació de testimonis, que eviten l'estigmatització i la llàstima, que afavoreix la recuperació de la dignitat i la capacitat d'acció humana.
Comuniquem, que no és poc
Comunicar no és asservir amb missatges unilaterals que limiten la reflexió i la relació ètica amb el que plantegen. L'etimologia de comunicar és “fer comuna” i connectar possibilitats conjuntes per damunt d'interessos individualistes. La comunicació és la vitamina de la democràcia, la manera essencial per a fer política amb la responsabilitat de pensar i actuar de manera conjunta, tal com l'entenia la filòsofa Hannah Arendt.
En temps d'incertesa són les xarxes socials originals, les de les persones (i no les de les plataformes), els sabers i les iniciatives que ens sostenen. Per això, imaginar i fer visibles les solucions i eixides des de la creativitat col·lectiva és responsabilitat de cada forma de comunicació. Vivim en una societat segmentada amb identitats complexes, però travessades per emocions transversals. El gran repte és com gestionem cada una de les nostres decisions comunicatives: en lloc de la por, l'odi i la frustració, la investigació ensenya que funciona millor fer-ho des de l'empatia, la valentia, el sentit de l'humor i la creativitat.