Prohibir una “síndrome” que la ciència mai no va reconèixer sona a victòria normativa, però tindrà el sistema equips psicosocials per a distingir un rebuig induït d'un basat en violència real?
Home – Articles, anàlisis, comentaris
Mostrant 101 - 125 de 211 articles
L'article repasa les principals plagues urbanes que conviuen amb nosaltres a les ciutats: coloms, panderoles, mosquits, rates i formigues. Què busquen a les metròpolis i quines són les millors maneres de controlar-los.
Quan una noia té la primera regla, a qui recorre? Principalment a casa i, majoritàriament, a la mare. Les xarxes socials són el següent recurs i el rol del pare continua sent secundari, segons aquest estudi.
L'any 2015, un sou mitjà permetia adquirir aproximadament 13 metres quadrats a l'àrea metropolitana de Barcelona. El 2025, aquesta xifra havia baixat a 10. Aquest article explica com la crisi de l'habitatge ha viatjat als pobles menuts.
Aquesta recerca revisa en què ens basem per a comprar, fa propostes sobre com millorar les etiquetes dels aliments i ha utilitzat tecnologia per a detectar fraus alimentaris.
El debat públic és més tens en política, als mitjans i en converses quotidianes. Però és només una sensació o realment estem més enfadats? La psicologia ofereix respostes.
Quin diagnòstic fa la ciència de la situació real del dia a dia del personal docent i de la repercussió sobre l'aprenentatge de l'alumnat? I quines solucions pot proposar l'acadèmia, amb la recerca a la mà?
Les emocions negatives associades a la pressa (angoixa, frustració, sensació de no arribar) tenen un impacte directe en la capacitat de transferir coneixements dels docents i, com repasa aquest article, també en la memòria de treball i l'atenció de l'alumnat.
Per què l'estrès pot canviar com mengem, pensem o sentim? Un sistema cerebral poc conegut, la relaxina-3, podria ser una peça clau per entendre-ho.
Quan es parla de danses d'arrel sovint ens ve al cap alguna cosa antiga, però hi ha exemples de com poder modificar i crear noves tradicions i fer-les conviure amb la cultura més contemporània.
Amb el record de la pandèmia de covid-19 encara recent, s'han generat multitud d'opinions alarmistes o desinformadores al voltant del brot d'hantavirus del creuer MV Hondius. La salut pública aporta informació tècnica fiable i gestió de la situació.
La música i la sala són un únic instrument, sobretot en el cas de l'òpera. Els músics han de tenir en compte la física del so per evitar frustracions i portar el treball de l'estudi a la sala amb èxit.
Per què arriscar-se a falsos positius o falsos negatius, si en cap dels dos casos estem assegurant l'aprenentatge?
Els eclipsis concentren milers de persones en pocs dies, com festivals musicals o esdeveniments esportius. Què podem aprendre d'ells o d'altres fenómens similars per gestionar-ne l’impacte econòmic?
La flota pesquera dels nostres ports s'ha reduït de manera dràstica, així com el nombre de pescadors. La ciència evidència que el problema és econòmic, però també de cultura i identitat.
Barcelona va transformar un dels seus barris més degradats entre 1988 i 2002. El mateix procés estan seguint moltes ciutats europees. Quines eines té la ciència per a guanyar en urbanisme sense perdre cohesió veïnal?
Un brot d'hantavirus en alta mar planteja un repte sanitari i logístic excepcional. A diferència d'altres virus, l'amenaça no viatja entre els passatgers, sinó amagada en l'estructura de la pròpia nau.
Durant anys, aquest problema s'ha abordat quasi exclusivament des del pla físic, però pot tenir greus repercussions a nivell emocional.
La recerca mostra que la insatisfacció corporal no és exclusiva de les dones, també és present en homes i influeix en la seva alimentació, musculatura i benestar emocional.
Atendre les altes capacitats no consisteix a donar més treball, sinó a oferir oportunitats d'aprenentatge més profundes, flexibles i significatives. Aquest article ofereix algunes.
El Consell de Ministres va aprovar el 21 d'abril la creació de la Secretaria General d'Emergències, en substitució de la Direcció General. Què canvia realment aquest canvi de rang i què hi té a veure amb la dana.
Moment de treballar per a les obreres, bufet lliure als arnars i una velocitat de vertigen. Tot està a favor de les vespes, les autòctones i les exòtiques, que han vingut per a quedar-se. Aquest article explica els motius i les possibles solucions.
Entendre com funciona la tecnologia per emparellar a les aplicacions de cites és la clau per saber si encerten o no a l'hora de buscar la mitja taronja dels usuaris.
Dos informes recents esbrinen segon a segon el que va passar i les causes de l'incident que va deixar sense llum la majoria del país. Amb les dades a la mà, quines mesures podem adoptar per no tornar a quedar-nos a fosques.
Per a les persones amb dislèxia fonològica, les paraules que entren per l'oïda són més comprensibles que les que arriben només pels ulls. Poden arribar a gaudir d'un bon llibre?