Mille viae ducunt homines per saecula Romam, qui Dominum toto quaerere corde volunt.
Aquest vers, extret del Liber parabolarum del teòleg i poeta francès Alain de Lille cap a l'any 1175, és un dels precedents de la coneguda frase: “Tots els camins duen a Roma”.
Malgrat el seu sentit eminentment religiós, el contingut d'aquest text s'ha relacionat sovint i no sense sentit, amb la xarxa viària construïda sota el domini romà. L'analogia se sustenta especialment en la idea tradicional que durant diversos segles, els governants i enginyers romans van anar consolidant una extensa xarxa de transports que permetia connectar gent i territoris de tres continents. Aquesta xarxa va contribuir a fer que l'Imperi romà, que en el seu màxim apogeu va arribar a controlar més de 5,5 milions de km², pogués cohesionar políticament, econòmicament i socialment poblacions des de la península ibèrica fins a Mesopotàmia, i de Britànnia fins a Egipte.
Malgrat l'interès tradicional de la comunitat científica en l'estudi de la xarxa de transports romana, la gran amplitud d'aquest territori i les nombroses variacions polítiques i geogràfiques de cadascun dels territoris de l'Imperi romà no havien permès el seu estudi de forma global i completa.
Molt recentment, un projecte coliderat per la UAB ha publicat en obert, consultable i descarregable, la compilació més detallada, completa i detallada de vies romanes que van conformar la xarxa de transports de l'Imperi romà. Aquest recurs sintetitza més de 5 anys de feina en el que s'han dedicat molts esforços en recopilar els estudis que s'havien realitzat anteriorment i s'han digitalitzat els traçats de totes les vies conegudes que es van utilitzar durant l'Imperi romà.
El “GPS” de la xarxa viària romana
L'èxit de la recreació d'aquest “GPS” de la xarxa viària romana ha estat configurar-se com una iniciativa internacional i multidisciplinar, en la que ha participat personal investigador divers: des d'estudis arqueològics sobre trams viaris concrets, expertesa en teledetecció i us d'imatges per satèl·lit, georeferenciació i digitalització, eines d’Open Data (dades de obert) i d'humanitats digitals han permès crear Itiner-e.
Cap projecte individual o nacional podia reconstruir per si sol una xarxa tan extensa i que travessava desenes de països actuals. Per aquest motiu, l'equip del projecte s'ha configurat gràcies a la col·laboració desinteressada i participativa de personal científic d'un gran nombre de nacions i d'institucions diferents que han participat col·lectivament en el desenvolupament d'aquesta eina.
El resultat del treball conjunt de tota aquesta comunitat ha estat una xarxa viària de gairebé 300 000 kms (l'equivalent a 7,5 voltes a la terra per la línia equatorial) que cobreix totes les províncies que van pertànyer, en un moment o un altre, a l'Imperi romà.
Camins que van vehicular comerç, cultura i pandèmies
Però més enllà del nombre i quantitat de vies, el més important d'aquest projecte és tota la recerca que permetrà desenvolupar en el futur. Itiner-e ha creat el tapís sobre el que mercaderies o productes, comerciants i persones van desplaçar-se per un territori que s'estenia per Europa, Àfrica i Àsia. Però, a més, per aquesta gran xarxa de comunicació també es van disseminar idees i pensaments, religions i cultes i, fins i tot, malalties i pandèmies.
Coneixíem molts d'aquests processos econòmics, polítics i socials, però ens faltava reconstruir amb detall els camins pels quals es van produir. Itiner-e proporciona ara la base necessària per estudiar-los de manera conjunta i a escala de tot l'Imperi romà.
Però quines dades hem pogut extreure fins ara? En primer lloc, a partir de la recopilació de totes les dades i la seva digitalització hem pogut identificar desigualtats en el nivell de coneixement de la xarxa. No tots els territoris han gaudit de la mateixa profunditat i densitat d'estudis, ni han estat estudiats en èpoques semblants.
Com que en el context científic actual, és molt important mostrar la qualitat, el detall i la confiança de les dades utilitzades, Itiner-e ha elaborat un mapa de confidència de les dades. En aquest mapa es mostra, mitjançant una escala de color, els territoris on les dades utilitzades són més fiables degut als estudis realitzats o l'accés a les dades, i aquells territoris on s'han utilitzat dades amb una qualitat no tan elevada, susceptibles de ser millorades en un futur.
En segon lloc, malgrat que l'objectiu principal del projecte durant aquests anys ha estat treballar en la compilació, digitalització i publicació dels traçats de les vies, alguns elements i qüestions comencen a emergir a partir del moment en el que disposem de les xarxes de tot l'imperi. Per exemple, un element interessant és la densitat de vies en cada província.
Roma no va desenvolupar una xarxa que cobria homogèniament tot el seu territori, ans al contrari. Qüestions històriques, econòmiques, polítiques i, fins i tot socials, van fer que uns territoris gaudissin d'una alta concentració de vies mentre que d'altres tinguessin una xarxa més senzilla.
Un dels elements més interessants és veure que aquesta densitat de vies no es correspon proporcionalment a la densitat de ciutats. Així, arreu de l'Imperi ens trobem amb territoris, províncies amb una alta concentració de ciutats i una alta concentració de vies, però no té perquè donar-se aquesta circumstància sempre.
Les carreteres dels Alps, més cuidades pels enginyers
Un altre element interessant ha estat observar les característiques de les vies en relació amb la pendent dels traçats. Sabem que els enginyers romans buscaven, quan era possible, els traçats més rectilinis i planers possibles. Aquestes característiques afavorien enormement el transport terrestre, especialment el que utilitzava carruatges de càrrega per transportar els productes.
Ara bé, quan analitzem la globalitat de la xarxa viària, podem observar com el relleu era un element que no es podia evitar. Totes les regions muntanyoses tenen un grau mitjà de pendent sensiblement més elevat que la resta de territoris.
Aquesta observació òbvia ens permet, però, identificar alguns patrons interessants. Per exemple, que la xarxa dels Alps, tot i ser el sistema muntanyós més elevat d'Europa, no va ser el territori amb les vies més pronunciades. De fet, altres sistemes com el Cantàbric, el Taurus o l'Atlas, disposen en conjunt d'un volum de vies amb pendents molt més pronunciades que els Alps. Això ens pot indicar, per exemple, la dedicació i l'atenció que li van dedicar els enginyers romans a facilitar la sortida terrestre des de la península itàlica cap al continent Europeu.
Recurs per a la ciència, gaudi per a la curiositat
En definitiva, aquestes primeres observacions permeten la comunitat científica avaluar les diferents característiques i funcionaments de la xarxa viària que va construir l'Imperi romà.
No seran estudis regionals o parcials, sinó que serà possible analitzar i comparar aspectes generals i particulars de tota una gran entitat política que va ocupar territoris a Europa, Àsia i Àfrica. A més, es podrà utilitzar aquest recurs digital, obert i gratuït per aprofundir en el coneixement històric de l'antiguitat en aspectes tan diferents com l'economia, la política, la religió o les malalties.
Itiner-e s'ha construït, a més a més, com un recurs digital per a tota la societat, on poder consultar el traçat de les vies romanes i adaptar aquest coneixement a la seva curiositat, gaudi i esbarjo.