És molt comú que dos telèfons intel·ligents situats al mateix lloc i a la mateixa hora donin informació i pronòstics meteorològics diferents. És una situació que pot generar desconfiança i incertesa als usuaris, però que té una explicació científica: la diversitat dels models matemàtics de previsió del temps.
Els telèfons intel·ligents no tenen incorporat cap sensor meteorològic ni receptor de satèl·lits o altres instruments de teledetecció meteorològica, sinó que es connecten a les bases de dades existents alimentades amb informació procedent de diferents models meteorològics.
Aquests models són una representació matemàtica de l'atmosfera, els quals incorporen les equacions de la física de fluids que permeten, a partir d'unes dades inicials (de temperatura, pressió, direcció i velocitat del vent, etc.) calcular l'evolució d'aquestes i d'altres variables atmosfèriques, i així pronosticar l'estat futur del temps.
Com que aquestes equacions no tenen solució exacta, cal aproximar-les, raó per la qual hi ha multitud de models, cadascun amb unes aproximacions diferents i amb unes dades inicials també diverses. Tot plegat fa que els resultats finals dels pronòstics meteorològics puguin discrepar lleugerament entre sí durant les hores inicials, diferència que s'amplia amb el pas del temps.
La discrepància entre pronòstics no és un error
És d'esperar, doncs, que cada model meteorològic doni resultats lleugerament diferents per a les variables meteorològiques futures. Aquesta discrepància entre models no és cap errada: de fet, tots representen aproximacions vàlides a les equacions de la física de l'atmosfera.
Justament, aquesta dispersió en els resultats és, fins i tot, desitjable a l'hora d'abordar el pronòstic a mitjà i llarg termini, ja que diferents simulacions del temps futur permeten anticipar diversos escenaris possibles i assignar una determinada probabilitat a l'ocurrència d'esdeveniments com precipitacions o onades de calor.
Cada mòbil és ‘del seu pare i la seva mare’
A més de les aplicacions que cada usuari pugui descarregar al seu telèfon, cada marca de mòbil sol incloure una app, per defecte, diferent, que es connecta a una determinada base de dades meteorològica. Així, ens podem trobar que una aplicació prengui la informació del model del Centre Europeu (ECMWF), una altra ho faci de l'americà (GFS) o, fins i tot, que tingui un model meteorològic propi.
Això pot generar diferents valors en la posició d'una tempesta, o l'hora de pas d'una baixa pressió o d'un front. Per tant, dos mòbils diferents, en connectar-se a diferents bases de dades i models, poden donar pronòstics divergents per a un mateix lloc.
A més a més, cal tenir en compte que la informació meteorològica que alimenta els models no s'actualitza en temps real, sinó que ho fa cada certes hores. En alguns casos, el model es refresca cada hora, però en d'altres, pot fer-ho cada 3, 6 o 12 hores. Això accentua la possible discrepància en la predicció que podem trobar comparant aplicacions: mentre una s'ha actualitzat en un moment determinat, la del mòbil del costat potser no ho farà fins al cap d'unes hores.
A banda dels càlculs dels models, també cal tenir en compte les variables derivades que determina cada aplicació amb el seu propi algoritme. Un exemple seria la sensació tèrmica, dada molt consultada en les successives onades de calor que hem anat encadenant aquest estiu. Per tant, el fet que dos mòbils donin diferents valors de sensació tèrmica pot ser atribuïble a les dades que consulta, però també a l'equació que fa servir l’app per calcular el confort tèrmic. O bé als diferents llindars i definicions de la percepció de la calor que s'han establert per a eixe algorisme.
Una altra font de discrepància habitual en aquesta variable és la geolocalització del telèfon. Aquest es pot trobar en un punt del model pel qual es fa la consulta que pot ser poc representatiu de la regió on ens trobem: aquest factor és clau per a l'obtenció d'un valor de temperatura i humitat (variables fonamentals per l'estimació de la sensació tèrmica).
El rol dels predictors humans
Certament, l'ús d'aplicacions és molt pràctic per tenir una idea de l'evolució de la previsió meteorològica. Malgrat tot, sovint es fa difícil saber l'origen de la informació i, per tant, el seu grau de fiabilitat.
Molt poques aplicacions ens informen de quin model treuen la informació o amb quina freqüència la refresquen.
És per aquest motiu que, per a prediccions especialitzades, com ara l'assessorament en cas d'incendi forestal, en la meteorologia nàutica o aeronàutica o en l'emissió i seguiment d'avisos de Situació Meteorològica de Perill (SMP), és del tot imprescindible el coneixement expert que aporta el predictor meteorològic humà. En aquest sentit, la seva experiència i coneixement del territori són essencials per confirmar o ajustar allò que els models indiquen, ja sigui per calor o fred extrems, o situacions de perill per vent o precipitació intensa.
Una recomanació final
Consultar la predicció dels nostres telèfons mòbils és d'interès per saber la tendència i tenir una idea general de la situació meteorològica present i futura. Però és important l'hàbit de consultar les prediccions dels organismes oficials, com la que fa el Servei Meteorològic de Catalunya, que emet avisos d'SMP quan la situació meteorològica ho requereix.
Per tant, és més que recomanable disposar d’apps d'organismes oficials, com ara la del Servei Meteorològic de Catalunya. Aquesta aplicació ofereix un pronòstic fiable per a cada municipi, ja que el model de pronòstic del qual agafa les dades ha estat especialment adaptat tenint en compte les característiques meteorològiques i climàtiques del territori. A més, incorpora els avisos de Situació Meteorològica de Perill i l'opció de configurar notificacions si són emesos en una comarca o conjunt de comarques que ens interessin.
Consultar una previsió d'una font oficial, sobretot en el lloc de residència habitual, sempre és més recomanable que simplement confiar en la predicció automàtica que ens ofereix per defecte el nostre mòbil.
Aquest article ha sigut escrit amb coautoria amb Jordi Mercader i Jordi More, ambdós tècnics i investigadors del Servei Meteorològic de Catalunya