Imaginin per un moment que les autoritats de trànsit decidissin que, per circular per les carreteres, ja no és necessari que els agents de l’autoritat verifiquin l’autenticitat del permís de conduir de miDGT en els seus terminals electrònics. N’hi hauria prou que el conductor mostrés a la pantalla del seu telèfon mòbil una imatge que semblés ser el seu permís de conduir.
La confiança descansaria sobre una pantalla de cristall i píxels, sense que es pogués distingir entre un document autèntic i una recreació digital sofisticada.
Aquesta metàfora de la seguretat viària il·lustra el dilema que planteja avui l’admissió de l’aplicació miDNI com a mitjà d’identificació a les urnes sense aplicar els protocols tècnics de verificació previstos en el seu mateix disseny.
Sorgeix llavors una pregunta inevitable: és lògic que s’exigeixin menys garanties per votar amb l’aplicació miDNI que per a un tràmit bancari o un control policial?
El règim jurídic de la identificació electoral a Espanya
La Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General (LOREG) estableix que l’elector s’ha d’identificar mitjançant el DNI, el passaport o el permís de conduir amb fotografia i, en el cas dels estrangers, també amb la targeta de residència. L’article 85 de la LOREG configura un model d’identificació visual mitjançant documents amb fotografia.
La norma preveu, a més, que si la mesa dubta de la identitat de l’elector, decideixi per majoria tenint en compte els documents presentats i el testimoni que puguin aportar els electors presents. La seguretat del sistema es concep així com una seguretat procedimental recolzada en la decisió humana i no en una validació tecnològica.
Per tant, en el suport plàstic del DNI físic, l’autenticitat es presumeix per la presència de mesures de seguretat tàctils i òptiques (hologrames, relleus, tintes variables) que els membres de la mesa, tot i ser ciutadans sense formació tècnica en documentoscòpia, poden percebre de forma intuïtiva.
Què és el DNI digital i com es dissenya la seva verificació
El sistema permet dos modes d’ús: el simple i el complex. El mode simple funciona com una exhibició visual de dades. En canvi, el mode complex requereix connexió amb els servidors de la Policia Nacional per garantir que la informació és exacta i vigent. Aquest últim mode permet comprovar si el document està vigent o si ha estat revocat (per exemple, per pèrdua o robatori), i és el mecanisme de verificació que es va preveure en el disseny de l’aplicació.
A més, segons el perfil de dades utilitzat, l’aplicació pot mostrar des d’informació mínima (fotografia i majoria d’edat) fins a la totalitat de les dades presents al DNI físic.
Què ha resolt la Junta Electoral Central
La Junta Electoral Central (JEC) és l’òrgan superior de l’Administració electoral a Espanya. Està integrada per magistrats del Tribunal Suprem designats per sorteig i per catedràtics de Dret o de Ciència Política. La seva actuació gaudeix d’una consolidada reputació d’independència.
El criteri aplicat al DNI digital és el mateix que el de l’admissió del permís de conduir digital a través de l’aplicació miDGT.
En l’Acord 3/2023, de 16 de febrer, la JEC en va acceptar la utilització en considerar-lo un document oficial amb fotografia previst a la LOREG.
Posteriorment, l’Acord 210/2024 va precisar que la funció del document a la mesa electoral és “únicament” identificativa; és a dir, al mode simple de l’aplicació. Per això, no s’exigeix que la mesa disposi de mitjans tècnics per verificar o llegir el codi QR que incorpora el sistema.
Aquesta mateixa interpretació es manté en acords posteriors. En l'últim d'ells, la JEC va rebutjar una sol·licitud de revisió que pretenia exigir la verificació tecnològica dels codis QR del DNI digital —mode complex de l’aplicació— o, en cas contrari, impedir l’ús de l’aplicació per raons de seguretat.
En paraules de la pròpia resolució:
Per confirmar la validesa de la identificació de la persona que vulgui exercir el seu dret al vot és suficient que el seu titular accedeixi a l’aplicació anomenada “MiDNI” davant dels membres de la mesa electoral i a la vista del document d’identitat amb fotografia que es genera en el dispositiu del votant, sense necessitat de generar un codi QR.
Per aquest motiu, la Junta Electoral de Castella i Lleó, abans de les eleccions del passat diumenge 15 de març i seguint el criteri de la JEC, va dictar instruccions segons les quals la identificació mitjançant MiDNI o MiDGT només és vàlida si el votant obre l’aplicació davant dels membres de la mesa. En conseqüència, no es van admetre fotografies ni captures de pantalla prèviament efectuades.
Una llei pensada per al paper
La qüestió revela una tensió normativa entre el disseny jurídic i tecnològic del DNI digital i el procediment electoral vigent. El Reial decret 255/2025, que regula el DNI, orienta el sistema cap a una autenticació reforçada mitjançant verificació digital en temps real. El procediment electoral, en canvi, el redueix a una imatge en pantalla i prescindeix del mecanisme d’autenticació, la qual cosa facilita la possible suplantació d’identitat.
La JEC raona dins dels límits del dret vigent. La seva funció consisteix a aplicar la LOREG tal com està configurada, un text concebut per a un sistema d’identificació basat en documents físics.
Des d’aquesta perspectiva, la identificació de l’elector es realitza mitjançant l’exhibició del document davant la mesa, la qual cosa explica que el DNI digital s’hagi interpretat funcionalment com una imatge equivalent al suport material.
A això s’hi afegeixen raons pràctiques: evitar que el DNI digital quedi sotmès a un control més exigent que el document físic i tenir en compte que la tecnologia pot fallar per problemes de cobertura. Aquest fet dificultaria la lectura generalitzada de codis QR en totes les meses electorals.
La qüestió de fons és legislativa. Una LOREG pensada per a documents físics està resolent per analogia l’ús d’una credencial digital concebuda per ser verificada. Si es vol consolidar el DNI digital com a mitjà habitual d’identificació electoral, caldria precisar què significa “exhibir” una credencial digital i quin estàndard mínim de verificació s’ha d’exigir.
En seguretat viària se sol parlar d’un triangle format per vehicle, norma i control. Si un d’aquests elements falla, la confiança se’n ressent. Amb miDNI a les urnes passa una cosa semblant: l’app no hauria d’operar sense el control per al qual va ser dissenyada.