Dona d'esquena a l'espectador donant un discurs en un auditori.

Compartir el lideratge és compartir el poder? Homes i dones als partits polítics

Malgrat el paper central dels líders dels partits polítics en la representació política i en l'organització de les institucions, les dones continuen infrarepresentades en les posicions de poder, com a conseqüència de la persistència de normes i pràctiques de gènere. No n'hi ha prou amb observar qui ocupa formalment el lideratge o quantes dones hi ha en eixes posicions. Cal analitzar també com s'hi accedeix i com es distribueix el poder entre les persones que el comparteixen.

Durant els anys setanta els partits polítics, amb els partits verds com a principals promotors, van començar a apostar per formes de lideratge col·lectiu com a models de governança capaços de redistribuir el poder, millorar la representació de les dones i, en conseqüència, aprofundir en la democràcia interna.

Dècades després, el lideratge col·lectiu s'ha estès com a pràctica a l'arc parlamentari. Segons la base de dades Political Party Database, el 48 % dels partits presenta una estructura de lideratge funcionalment dividida, és a dir, amb un líder electoral i un líder orgànic, mentre que el 20 % adopta una divisió estructural del lideratge orgànic, amb més de dues persones al capdavant.

Però en què es tradueix eixa situació formal? Els lideratges compartits democratitzen efectivament el poder i amplien la influència de les dones o funcionen com una mera màscara d'inclusió?

Compartir la quota de lideratge no ho és tot

L'institucionalisme feminista posa el focus en la interacció entre les regles formals i informals que estructuren el funcionament dels partits. Als estatuts, els procediments d'elecció o les competències assignades a cada càrrec se sumen normes i pràctiques no escrites que condicionen qui és reconegut com una figura d'autoritat, quins comportaments s'associen al lideratge i qui accedeix a determinades xarxes i recursos.

Les dades apunten precisament a una possible distància entre posició formal i reconeixement polític. Entre els partits amb lideratges funcionalment dividits i mixtos, només aproximadament una de cada tres dones és considerada la figura política més important del partit, segons els indicadors de visibilitat pública i presència als mitjans.

Les regles d'accés també tenen gènere

Per entendre aquestes dinàmiques cal mirar, en primer lloc, com s'arriba al lideratge. Les regles formals poden facilitar l'accés de les dones. Alguns partits, per exemple, estableixen que almenys una de les dues persones que comparteixen el lideratge sigui una dona. Però les quotes o altres mecanismes d'inclusió no eliminen necessàriament les desigualtats que operen a través de les pràctiques informals.

Els mateixos procediments de selecció poden tenir efectes de gènere. Contra el que podríem esperar, ampliar el nombre de persones que participen en l'elecció d'un lideratge no sempre beneficia els grups infrarepresentats. En processos més oberts o descentralitzats poden adquirir més pes la notorietat, els recursos econòmics, la cobertura mediàtica o les xarxes de suport, recursos als quals homes i dones hi tenen un accés diferent.

A més, quan els electors disposen de menys informació sobre les candidatures, poden adquirir més importància els estereotips sobre qui reuneix les qualitats que associem a un líder.

També són importants les xarxes informals. La recerca científica parla de capital homosocial per descriure els vincles de confiança, d'informació i suport que tendeixen a ser més accessibles i valuosos entre homes. Aquestes xarxes poden proporcionar recursos i legitimitat importants per arribar al lideratge i, un cop assolit, per exercir-lo.

Ocupar la mateixa posició no és exercir el mateix poder

Un cop s'ha accedit al lideratge, és important distingir entre compartir una posició i compartir poder. Dues persones poden ocupar formalment el mateix nivell jeràrquic sense tenir la mateixa capacitat per prendre decisions, marcar l'agenda o representar el partir. El poder, per tant, no es pot mesurar únicament a partir de qui ocupa una determinada posició.

La manera com es reparteixen les responsabilitats és especialment rellevant. La recerca sobre lideratges col·lectius diferencia entre alineaments planificats, quan les funcions es distribueixen prèviament, i alineaments espontanis, quan el repartiment emergeix en la pràctica. En aquest segon cas, les expectatives de gènere poden afavorir una especialització desigual de les tasques: les dones poden acabar assumint en major mesura funcions de cura, mediació o coordinació interna, mentre que els homes concentren funcions de representació o altres responsabilitats amb més visibilitat i reconeixement.

Però la influència no depèn només de les funcions assignades. També importa l'accés a recursos instrumentals, com ara personal, finançament, informació, legitimitat, xarxes internes o suport de les diferents faccions del partit. Aquests recursos no es distribueixen necessàriament de manera uniforme entre les persones que comparteixen el lideratge i poden acabar generant jerarquies informals fins i tot quan, sobre el paper, les competències són equivalents.

Més enllà de qui ocupa el càrrec

Els lideratges col·lectius poden ampliar les oportunitats perquè les dones arribin a les posicions de màxima responsabilitat dels partits. Però compartir el càrrec no garanteix compartir el poder. Els procediments de selecció i les quotes poden facilitat l'accés, mentre que la distribució de funcions i recursos, les xarxes internes, el suport de les faccions o la visibilitat externa condicionen la capacitat d'exercir influència un cop assolit el lideratge.

Això implica anar més enllà de comptar quantes dones ocupen posicions de lideratge i preguntar-nos també en quines condicions hi arriben i què passa amb el poder un cop hi són. Des d'aquesta perspectiva, el funcionament dels lideratges col·lectius també està travessat pel gènere, doncs poden reproduir desigualtats de gènere.

Per saber fins a quin punt el poder és realment compartir, cal observar no només l'organigrama, sinó també qui decideix, qui controla els recursos, qui representa el partit i qui acaba sent reconegut com la persona que realment lidera.


Vol participar a The Conversation amb un article com aquest? Envieu-nos les vostres propostes d'article divulgatiu i col·laboreu amb la vostra expertesa per fer avançar el coneixement de la societat i apropar la ciència a tothom.